Sembla que hi han eleccions, però perquè toca, no perquè hagin ganes de participar-hi.
Al carrer es veuen les banderoles de sempre, a les bústies, els fulletons de sempre, alguns com els de Convergència, semblen fetes pel seu millor enemic, d’altres com les de ERC, de qualitat i imaginatives però adreçades a un públic minoritari, fetes amb vocació de partit petit.
PSC i ICV, amb els colors de sempre i amb l’atonia de sempre. Res nou sota el sol. Fins i tot les batalles entre ells a la Junta Electoral són iguals que sempre: a les anteriors municipals manava ICV, i la imatge municipal era verd pistatxo, ara que mana el PSC la imatge municipal és vermella i blanca.
Els del PP, grans tanques (con-fianza, ja sabeu) i dels Ciudadanos, no he vist res encara. Si treuen alguna cosa serà gràcies a l’abstenció.
Ah, sí, una cosa nova. El nostre alcalde, que quasi mai es veu en públic i amb el que costa molt fer una reunió (s’amaga?), ahir regalava crispetes i globus a la porta del Salvador Espriu. La quitxalla, encantada, es clar.
Els adults, mirant-s’ho amb cara de “quina poca feina te l’alcalde”. Podria cuidar el blog, que el te una mica abandonat.
