Les limitacions que la vida ens imposa, són força subjectives. Llegeixo al diari que al motorista català Isidre Esteve li agradaria poder passar l’escombra per casa seva i que no pot fer-ho des de la seva cadira de rodes.
En canvi el neteja-vidres novaiorquès, viu miraculosament després de caure d’un 47 pis, ha pogut tocar-li la cuixa a la infermera de l’hospital on es recupera. Ningú, llevat de la seva dona, li ha retret.
Justament tot el contrari del que m’agradaria fer a mi, però m’haig de considerar afortunat d’estar condemnat a escombrar casa meva i a tenir vedat l’accés a les cuixes del personal sanitari. Això són els límits.
