“Cuando uno vuela a Europa, el alma tarda tres días más en llegar“, així deia Gabriel García Márquez, escriptor i novel colombià, nascut a Aracataca, a la costa caribenya.
Així que sembla que tinc l’anima perduda en algun lloc boirós situat entre el Carib i les Açores i el més greu és que la pobre està enfadada amb mi. Ens aviem retrobat amb la joia dels vells amics tot passejant per la Sèptima, al caliu de la rotllana d’un cuentero que cridava al públic generós i disposat, el producte de la seva imaginació.
Vàrem passejar plegats unes hores pel Bogotà antic, amb visites ràpides i fugaces per llocs simbòlics o de vistes panoràmiques una mica entelades pel respirar de la gran ciutat. Ara l’he tornat ha abandonar, fugint per aeroports esporuguits.
L’espero a casa, en un cap vespre que sona a mitja tarda. Si-us-plau, no triguis, que ens hem d’explicar coses…


La Ana i la Marta a la plaça de Bolívar, seu de l’Alcaldia i del Congrés

Gener 28, 2008 at 10:56 am
Quin relat més fantàstic!
Gràcies per compartir la vostra experiència a Colombia. Jo tenia un tros d’anima amb vosaltres…espero que arribi acompanyada de les vostres