Fa unes setmanes, el Pedro, un company de feina m’enviava la noticia de la compra massiva de llicencies de Microsoft per part del govern basc. Sap que aquestes coses em toquen la moral.
No cal anar gaire lluny, a Catalunya passa el mateix. Iniciatives pioneres com la de Francesc Busquets i el Linkat o les distribucions nascudes amb vocació de ser catalanes, com Catix, seguin l’estela de Linex extremeny, vegeten en la indigència econòmica del segon tripartit.
La Generalitat, al maig del 2006 i de la mà de l’Oriol Ferran, just abans de que ERC fos defenestrada del primer tripartit, feia a la plaça de la catedral amb motiu del dia de Internet, una fabulosa presentació de la nova Xarxa Pilot de Programari Lliure, basada en Fedora. Un any i mig després, de la Xarxa Pilot, ja no en queda res, s’ha mort d’inanició mercès a la política del no fer res del conseller Puicercós. Per cert, algú sap quin ús tenen els Fedora instal·lats als ordinadors de la Xarxa Òmnia?
Recordo reunions al Ajuntament de Sant Feliu, el meu poble, governat per la sociovergència republicana, on un abrandat tècnic convergent ens tirava en cara la nostra tebiesa en la defensa del programari lliure des del telecentre de la Xarxa Connecta i encara avui es reparteixen ordinadors amb distros Linux instal·lades i es publiquen post amb líders veïnals recent convertits. Mentrestant les oficines municipals funcionen en Windows, els documents de la web municipal estant en Word, es paguen llicències i es donen alegres passes cap a la nova religió tecnològica, la web 2.0, menys compromesa i més divertida.
Com diu Ricardo Galli, Microsoft ha posat en marxa els spin doctors de la confusió, com en Carles Grau, el gran pope per Catalunya i resta de Països Catalans, el gran domesticador de les ànsies tecnològiques juvenils del govern català. Sembla que ja hem oblidat quan l’Artur Mas pidolava en el TechED de Microsoft del 2001 que, siusplau siuplau, traduïssin el Windows 2000 al català (pagant l’ex conseller primer, of course)
Hem passat del “visca el programari lliure” al no dir res de la realpolitik claudicant, sense idees i incapaç de desenganxar-se de les engrunes que en forma de responsabilitat social corporativa, Microsoft va repartint per les administracions i les ONGs catalanes, mentre les va collant sota el jou de les llicencies, de dubtosa legalitat, que ens costen centenars de milions als ciutadans i que ajuden a pagar les multes que Brussel·les imposa a Microsoft per abús de posició dominant.
La gran derrotada, la possibilitat de desenvolupar una gran industria del programari a Catalunya.
La Mongetera 