La interrupció, la incoherència, la sorpresa
són les condicions habituals de la nostra vida.
S’han convertit fins i tot en necessitats
reals per a moltes persones, les ments de les quals
només s’alimenten de canvis sobtats i d’estímuls
permanentment renovats. Ja no tolerem res que
duri. Ja no sabem com fer per a assolir que
l’avorriment doni fruit. Llavors, tot el tema es
redueix a aquesta pregunta: la ment humana
pot dominar el que la ment humana ha creat?

Paul Valéry,
al próleg de la “Vida Liquida” de Zigmunt Bauman,
una lectura que promet.