7,52 del diumenge, enlloc de posar a punt la bicicleta per anar fer un tomb, estic a la porta del meu col·legi electoral: soc suplent del president! A dins un guàrdia urbà encén els llums i revisa tot. Soc el primer en arribar. 7.55 arriba el president (de l’altra taula, grrrr). Posem cara de pringats quan el guàrdia urbà ens fa lliurament oficial de la seu electoral i ens diu que ell volta per allà, que és la seva zona.

Arriba la resta de la gent, total som 16 persones: un president més dos vocals per taula, afegits els suplents primers i segons de cada càrrec (falten un vocal i un suplent). Em manifesto encantat de coneixer el meu president que em retorna a la meva “categoria” de suplent. Fem rotllana quan arriba la funcionaria amb les caixes de instruccions, nombrà els nominats als càrrecs oficials i un suplent segon passa a ser titular. El grup es divideix facialment en dos: sis amb cara de resignats i 10 contenint un somriure per sota el nas. La funcionaria ens diu que els suplents ja podem marxar i que els titular ja poden ocupar la taula.

Marxem entre desitjos de que tot vagi bé per als que es queden, a fora mentre anem cap a casa comentem la sort que em tingut de ser suplents. D’aquí a un parell d’hores, quan vagi a votar,  aniré a saludar el meu president.

[Herbari Virtual del Mediterrani Occidental, Cirerer de Pastor o Arboç, Arbutus Unedo]

El nom d´unedo, procedeix del verb llatí edo: menjar i del numeral unus: un només; significa “menjar només un“, per la fama que tenen els fruits d´emborratxar.

Imprescindible portar els frens de la bicicleta ben apunt.

Podeu veure i descarregar el track aquí

Digues-m’ho i ho oblido, mostra-m’ho i ho recordo, involucra-m’hi i ho comprenc.

Sembla que és un proverbi xinès, si més no, és tota una lliçó de metodologia educativa concentrada en una frase

Aquesta vegada no hi haurà una Arca de Noè que salvi alguns i deixi morir els altres, o ens salvem tots o ens enfonsem tots

Podem donar-li la volta amb l’Adobe Acrobat, però aquest és un programa cada vegada més pesat, de pagament i no sempre a mà. Hi ha altres alternatives d’escriptori, però no sempre convenients i a mà … Així que una bona opció és un servei en línia com Rotate PDF que resol aquest problema en un moment i amb el mínim esforç.

Entrevista a Alvin Toffler (Nova York, 1928) pensador, filòsof i futurista nord-americà, conegut per les seves discussions sobre la revolució digital, la revolució de les comunicacions i la singularitat tecnològica.

Els seus primers treballs estan enfocats a la tecnologia i el seu impacte (a través d’efectes com la Sobrecàrrega Informativa). Més tard es va centrar en examinar la reacció de la societat als canvis. Els seus últims treballs han abordat l’estudi del poder creixent de l’armament militar del segle XXI, les armes i la proliferació de la tecnologia i el capitalisme. Entre les seves publicacions més conegudes es destaquen La revolució de la riquesa, El canvi de poder, El xoc del futur i La tercera onada.

No te desperdici (i si en voleu més, mireu el canal Shockdelfuturo)

Aquest sis obstacles fan molt perillosa l’aventura ja que els camins secundaris i rurals estant tallats i molt malmesos. En els darrers anys però, això a millorat, les apostes d’ajuntaments com Sant Boi, Sant Joan, Cornellà i sobretot El Prat en la creació de vies verdes connectades seguint el curs del riu ha permès que des de fa poc ja pugui deixar el cotxe a casa i tornar a agafar la bicicleta per anar a treballar.

Lo rellevant del tema, es que el riu recupera la seva funció de via de comunicació a la comarca, ara ja es pot anar sense dificultats seguint les ribes fins a Martorell i amb uns quants entrebancs fins i tot fins a Monistrol. Queda molta feina encara però es va avançant.

Ara només em falta que la Fundació s’estiri i posi un lloc protegit per aparcar les bicicletes (i si pot ser unes dutxes)

Aquí teniu el mapa, en la mateixa pàgina també podeu descarregar el “track” per al GPS (cal fer-se un compte de Wikiloc)

[Aranya Tigre - Argiope bruennichi]

[Fundación Ciudadano Inteligente]

Cuando sale la luna
se pierden las campanas
y aparecen las sendas
impenetrables.

Cuando sale la luna,
el mar cubre la tierra
y el corazón se siente
isla en el infinito.

Nadie come naranjas
bajo la luna llena.
Es preciso comer
fruta verde y helada.

Cuando sale la luna
de cien rostros iguales,
la moneda de plata
solloza en el bolsillo.

(La Luna asoma, Federico García Lorca)