Els anys, com una rella

els anys com una retlla Els anys, com una rella,
caven solcs a l’eixuta pell dels pobres.

T’ho dic estranyament, però no et pensis
pas que he mudat d’estil:
sec, com abans, a un racó de la cuina
i em dic Miquel Martí i Pol com abans
i, com abans, visc al poble on vaig néixer.

Són els temps que canvien.

Ara la gent ocupa el lloc dels versos
i no s’hi val a fer jocs de paraules
per apagar la fam o la incertesa.

Els mots valen només allò que diuen,
i quan jo dic “el poble”
vull dir la gent que viu entorn de casa.

Ja veus si és fàcil d’estimar.
I possible.
Tan possible com créixer,
tan fàcil com alliberar-se
de l’home vell
i compartir l’angoixa
dels altres;
i l’esforç,
i l’esperança.

Miquel Martí Pol

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s