Joana Raspall

Joana Raspall, homenatge

Avui he tingut el privilegi d’assistir al dolç i emotiu homenatge a una persona que ha estimat molt. Ha estimat el seu país i la llengua, ha estimat els nens i la poesia. I tot això ho ha relligat fent de la llengua, la poesia i els nens el seu regal per a tots nosaltres.

I aquí un petit exemple del que ha de ser el treball en xarxa, explicat a nens:

Una forquilla i una cullera,
posen per àrbitre un ganivet,
perquè judiqui qui de les dues
amb les viandes
juga més net.

Diu la forquilla:
“jo, tinc més traça,
que les patates puc aixafar
i tu cullera
de panxa grossa
ni saps xafar-les, ni saps punxar”

Respon la cullera:
“si, esquifida forquilla seca,
que tot et llisca d’entre les dents,
remena l’olla,
punxa la sopa,
veuràs la poca traça que tens”

El ganivet resolt amable:
“si totes dues teniu raó,
el que fa l’una,
no ho pot fer l’altra”
i el jutge queda
com un senyor.

El trobareu al seu llibre “Com el plomissol” Ed. La Galera (1998).

2 thoughts on “Joana Raspall

  1. Retroenllaç: Cada paraula és un batec de vida! « La Mongetera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s