Pausadament, al nostre ritme

Pausadament, al nostre ritmeFa quasi quatre anys que vaig deixar de treballar de dinamitzador al punt Òmnia. Haig de reconèixer que va ser un període extraordinàriament ric en el que vaig aprendre moltes coses i la majoria d’elles no tenen res a veure amb la informàtica.

Vaig descobrir que tothom pot ensenyar i aprendre (i jo vaig aprendre molt), a acostar-me amb respecte i humilitat a les persones que venien esperant que jo els ajudes a fer el pas de posar-se davant de la màquina. Descobrir que a part d’alumnes anava fent amics i amigues.

Al Jaume i les seves sardanes, a l’Anna, una dona amb valor, al Ramón que continuï lluitant, a l’Antonio i el seu esforç per superar-se, a la Conchi, lenta però segura, al Josep Maria, l’explorador de Collserola, al Lluís i els seus planetes, a tants que la meva mala memòria pels noms, em priva de recordar…

Aquest post va per a ells, amb afecte. Per donar-los les gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s