Una de jefes

Una de jefes

Una de jefes

Sobreviure, coexistir, tirar endavant, anar fent, són paraules que sovint s’usen quan a una persona li preguntes “com li va a la feina?” M’explico.

Estar a la feina te, tot plegat, un sentit de irrealitat, d’estar fora del context del que un considera la seva vida de “veritat”. A la feina es fan coses “que s’han de fer”, coses que es fan per “compromís” i “lleialtat a l’empresa”, coses que es fan perquè “ens paguen” o perquè “va en el sou”. En resum, coses que no faríem si fóssim plenament protagonistes de les nostres vides.

Un element recurrent és el “jefe”. És ha dir un personatge responsable de les respostes descrites en el paràgraf anterior. En les converses entre “companys” de feina, sempre surt el “jefe” (abans era “l’amo”, alguna cosa hem guanyat) i normalment és per posar-lo a parir. Al bar, en les estones del cafè, fen la cigarreta a la porta,… són els grans moments per posar en evidencia aquesta necessitat de demostrar lo malament que ho fa el “jefe” i lo burro que és de no fer cas dels nostres encertats suggeriments. De deixar ben palès lo bé que aniria tot si fóssim “jefes en el lloc del jefe”. Perquè la majoria dels “jefes” han seguint aquest procés de demostració de les seves qualitats fins que han assolit el seu estatus de “jefe” (avui no entraré en els tipus de “jefes”, ni en una variant divertidíssima: “els jefes de jefes”)

Un enfoc important en aquestes converses sobre la feina, és la coneguda frase: “el meu jefe no em te simpatia”, sovint expressada d’un altra manera: “fulano de tal i el jefe són cul i merda”. És tracta doncs de gaudir dels favors del “jefe” com a forma d’arribar a ser “jefe en el lloc del jefe” algun dia.

En resum la feina és un lloc antropològicament distret, on tothom ha de esforçar-se en mantenir l’apariéncia de que hi ha “bon rotllo” i “som una gran família” o bé tot el contrari (i a les hores se’n diu que hi ha “estimulant competitivitat”). Però siguem sincers: la majoria dels “no jefes” tenen unes ganes boges d’esdevenir “jefes”

Per això les actituds de “alter-laborals” de “no voler” ser “jefe” generen desconfiança a tots els actors d’allò que anomenen “la feina”. Vagi per aquests rars personatges la meva admiració i homenatge (potser en parlaré algun dia). De moment una mica d’ajuda per a la seva difícil tasca:

  1. Quince consejos para que su “jefe” sea un “gran jefe” A mi m’encanta el 12. http://calidad.umh.es/es/consejos.htm

  2. Como ser feliz en el trabajo cuando el jefe es tonto. Manual de supervivència. http://www.jefetonto.com/index.htm

  3. Bon dia mandra, tot un clàssic, es tracta de passar de la supervivència a l’acció directa (agit-pro total) http://www.criticadelibros.org/8429755195

Passa-ho

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s