El futur s’escriu en femení

Futur


Avui a El Periodico, sortia la noticia sobre un informe elaborat per Xavier Bonal, per encàrrec de la Fundació Jaume Bofill, sobre l’abandonament dels estudis per part dels adolescents de 17 anys. La conclusió és que a Catalunya ho estem fent fatal, estem a la cua de tot, en inversió i en resultats. Els últims 10 anys han estat devastadors. Vaja, que la sociovergència s’hi ha lluït.Aquest informe el comparteixo, i el visc. La meva filla tot just a finalitzat, afortunadament de manera brillant, el batxillerat. Ara, encara amb optimisme la selectivitat i l’ingrés a la facultat de biologia. S’esforça per albirar un futur possible.

M’ensenyava la foto dels alumnes de segon de batxillerat, branca de ciències, que han cursat estudis amb ella. La sorpresa ha estat al mirar amb detall la fotografia, són 27 alumnes, dels quals solament 7 (el 30%) són nois.

Aquest percentatge no obeeix a cap peculiaritat demogràfica local, a la meva ciutat som, més o menys, meitat i meitat. On són el nois?. L’estudi de la Fundació Bofill, parla de que a Catalunya hi han més (que no millors) oportunitats de feina i els nois sembla que opten per deixar els estudis i anar a guanyar diners. He recordat un amic de la meva filla, que al fer 16 anys va deixar l’institut per anar a treballar: “quina llàstima”, hem deia, “és molt bo en mates”.

Així que ens enfrontem a un futur de gent amb feina però amb poca cultura i amb baixa qualificació, perquè el sistema educatiu no motiva ni interessa a la majoria dels nois. I els mestres immersos en un entorn socialment molt complicat, on tothom els demana solucions i els diu què han de fer, però on ningú els facilita les coses (els pares i els polítics, per començar), és molt humà que tirin pel més fàcil: treballar amb noies estudioses és més agradable que amb nois torracollons.

I ho deia una de les mestres de la meva filla, ells, els que han arribat a segon, son el producte de la selecció natural, on els que millor s’han adaptat, són els que han sobreviscut. Aquesta és la paraula emprada: sobrevivents. Del sistema educatiu.

Així que sembla que tenim un problema: que farem amb aquest gran percentatge de nois (i també una part, més petita, de noies) que tenen un baix nivell educatiu, que cerquen la pela fàcil, o que viuen a costa dels pares?. L’informe diu que 1 de cada 10 joves de 17 anys, no fot ni brot. Què faran quan s’acabi l’aixeta financera dels papàs?

Immergits en una cultura basada en el consumisme i en les contradiccions, avesats a la satisfacció immediata dels desitjos (fins i tot La Caixa n’ofereix crèdits: “Ho veus, ho vols, ho tens”), ens estem abocant a un no futur. I després ens posem les mans al cap quan hi ha violència juvenil als carrers de Barcelona, i demanem invertir més en policia. No demanem més educació, més cultura. Invertim en present, no en futur.

Sort en tenim de que un dels futurs possibles, s’escriurà en femení. Tal com van les coses més ens val.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s