De fogueres, oligarques i mòbils.

Mòbil

Mòbil

Els darrers dies els mitjans de comunicació han anunciat i comentat profusament la fusió de dos gegants de la telefonia mòbil, parlo de Nokia i de Siemens. Després dels acostumats comentaris sobre les dimensions actuals i futures de l’empresa i sobre els volums de negocis i els milions (d’euros) de beneficis que això mourà, hem entrat, quasi de resquitllada, en la també acostumada informació de quants treballadors acomiadaran.

Uns 9,000 diuen. He sentit periodistes de talla comentar el tema com aquell que parla de l’últim partit de futbol en el que un ha guanyat i un altre ha perdut o bé anunciar quants milers de turistes han passat per la Costa Brava enguany.

Sense cap connotació moral, sense cap tremolor de la veu. Professionalment, vaja. Fa por. El sistema funciona

En aquesta mateixa línia surten les noticies de les recomanacions que l’FMI fa als espanyols: per progressar (qui?) cal abaratir l’acomiadament, instal·lant en la precarietat i el neguit a milions de persones. O bé es comenta els milions de beneficis de bancs i caixes, sense pensar que bona part d’aquests guanys, s’han fet a partir de l’esforç i la sang de milers de treballadors que paguen unes hipoteques injustes que els condemnen quasi de per vida a ser serfs de la gleva.

Acceptem passivament, i fins hi tot admirativament, el fet de que l’afany de lucre d’un grapat d’oligarques de baix perfil moral, situï a moltes famílies en la precarietat, el malestar y en la incertesa.

Són els negocis”, comenten els entesos fent-se l’entès en les tertúlies. “És tot ben legitim”, diuen els polítics i planificadors des dels seus despatxos de caoba. “Ja se sap” o bé “què hi farem”, diem la majoria acotant el cap.

No puc entendre com aquests 9,000 insultats, explotats, maltractats i menystinguts, no fan una bona foguera (ara que ve Sant Joan), amb els nokies i siemens que segurament els van col·locar a bon preu, assegurant-los que era el millor estri per a ser feliços, i de pas, aprofiten el foc per cremar alguna cosa més.

Miro el Siemens que tinc sobre la taula i, de cop i volta, em sento aclaparat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s