B) Nomes val allò que es pot inaugurar

A la tertúlia de l’Antoní Bassas (que és interessant quan no parla de futbol) he sentit dir al exalcalde de Sabadell i valor desaprofitat de ICV, l’Antoni Farrés, que en determinada concepció de la política, allò que no es pot inaugurar, no és prioritari.

Aquesta afirmació, feta arrel del cruel accident de València, m’ha portat al cap la omnipresència de l’imperi de la imatge i de l’aggiornamento ideològic com a categoria moral.

Fa uns dies, la petita associació en la que tinc el cor posat, va fer el ja habitual acte de lliurament de diplomes a les persones que han realitzat tallers d’educació digital al Telecentre. És un acte social que fem tres cops a l’any y que aplega a unes 80 persones cada cop. És un acte en família.

El d’aquest trimestre estava immers en la intensitat de feina que comporta a l’associació els Casals d’Estiu. El centre d’atenció no estava situat en l’acte. De fet per primer cop els polítics locals n’eren absents.

El que el va fer diferent i una mica més participat va ser la presencia dels joves que han realitzat la seva tasca de formadors voluntaris d’adults dins del programa del Connecta Jove. Be i el desembarcament mediàtic de la Fundació (amb preséncia, valuosa, però discreta, en les anteriors edicions) amb acompanyament dels acòlits del flamant guanyador del Príncep d’Astúries d’enguany, subvencionador d’una tercera part del cost del projecte.

No es que a l’esplai treballem gaire en Linux, no, més aviat poquet, però ens van suggerir amablement la conveniència de treure els escassos pingüins enganxats al telecentre i que indicaven que els ordinadors són duals i que l’usuari te dret a escollir quin sistema operatiu vol usar. No fos cas que el senyor Bill Gates s’ofengués. Es veu que el sicaris de Microsoft porten un detector de pingüins i la seva presencia debilita les ànsies subvencionadores.

Menys mal que els nostres polítics locals no van venir, no hi ha aire condicionat al local, ells ho saben i nosaltres ho patim, els de Microsoft no ho sabien. Ara ja ho saben. El que deia: diverses vegades tècnics municipals de la cosa ens han recriminat l’ús excessiu que fem dels programes del senyor Gates.

Així que estem entre dos focs: si volem pasta de Microsoft: fora valors i pingüins. Si volem pasta de l’ajuntament: haurem de gruar fort i explicar-nos bastant i acabarem no sent de els “d’ells”

Som un objecte mediàtic, un objecte inaugurable. Pobrets de nosaltres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s