Una d’hòsties

No se si deu ser una llegenda urbana, com aquella de la MTV “Amo a Laura”, però des de fa unes setmanes es comenta als blogs i als mèdies, que un grup de “creients” ha iniciat una campanya perquè s’usi la paraula “hòstia” amb el “debido respeto“.

Es queixen de que de les 10 accepcions que la RAE admet per la paraula, 8 no tenen res a veure amb l’accepció religiosa original. No deixa de sorprendre’m que demanin ells, precisament ells, respecte, quan porten segles repartint hòsties, a les escoles, als infidels, a les dones…

Fins i tot és natural la deriva lingüística que ha tingut la paraula: és normal que els capellans reparteixin hòsties. Recordo de petit un tal mossèn Pelegrí que repartia clatellots a la mainada que no s’afanyava a besar-li la mà. I ara que no poden donar-ne de físiques, en donen de morals i munten manifestacions i fan webs demanant “respecte”. Quina cara.

Milers de dones saben que l”amor no és la hòstia” i pateixen continues agressions a causa de un sistema familiar fortament condicionat per als que avui demanen respecte. I que jo sàpiga els bisbes no fan webs per això. Per això, recomanen “resignació” i resar molt per una vida millor al més enllà.

Com que penso que això no ho canviarem, proposo que a les misses reparteixin “yoyas” fa més modern i mediàtic.

3 thoughts on “Una d’hòsties

  1. Quan dius “ells” a qui et refereixes?
    Isidre fes un esforç per no generalitzar… i d’entendre que hi ha L’Església i l’església, i que moltes vegades, no es donen la mà.

    Des d’aquí, m’uneixo a les persones que han rebut (i reben) un tracte vexatori o “diferent” per part d’alguns sectors i persones que diuen formar part de l’Església. Realment són l’hòstia!

    Ara bé, el respecte es un bé comú. Tots tenim dret a demanar-lo i el deure de tenir-lo vers els altres.
    Segurament aquests no són els culpables de tot aquest mal social i històric fruit d’un mal ús del credo cristià.
    I com a creient, et demano respecte.

    Acabo confessant-te a aquests paios del web i altres com aquests, moltes vegades minen la mecva capacitat de creure…. en ells. No en el Jesús que actua en la meva vida.
    Una abraçada

  2. No estic en disposició de dir-te si tens o no raó amb lo del respecte, però a mi em costa molt de respectar a qui no m’ha respectat mai. I creu-me, en tinc raons molt personals.

    Segurament podem aplicar llargament aquella dita bíblica de “qui sembra vents recull tempestes”. I l’Església porta molt de temps sembrant tempestes com pq ara demani respecte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s