Cadira eléctrica

cadira electricaSempre he pensat que els dissenyadors, arquitectes i demés professionals implicats en la construcció d’edificis, habitatges o infraestructures, haurien, per llei, de viure-hi, treballar-hi i fer-ne ús durant unes quantes setmanes. Pensarien més en les persones i menys en el seu ego (tant o més alt que el dels bloggers).

A la feina estem tots elèctrics. No pots tocar les boniques cadires sense que et donin una descarrega de electricitat estàtica, fa, fins i tot una mica de cosa asseure-s’hi. Aquesta vivència diària amb l’estàtica, m’ha fet parar més atenció en la notícia apareguda sobre la contaminació dels edificis, arran del cas de Gas Natural. Li diuen “la síndrome de l’oficina malalta

Imagino que això és degut a que l’edifici esta encara per acabar i que quan tot estigui llest això no passarà. Però per ara, els elements de risc laboral hi són i venen donats per:

  • Com he comentat abans, hi ha molta electricitat estàtica. No se si te efectes nocius sobre la salut, però és força empipador (està prou protegit el cablejat? hi ha prou preses de terra?).
  • La temperatura és massa alta, la mitjana és de 25 graus a la segona planta i el sol peta fort en una part de l’oficina. No hi ha cortines.
  • Hi ha molta sequedat ambiental, ho notes només entrar. En dos mesos, dues afonies. Feina anys que no n’agafava cap.
  • L’edifici no te finestres per airejar de manera natural. La veritat no entenc aquesta mania de tancar-ho tot.
  • Hem de conviure amb un alt nivell de soroll ambiental, del que en som responsables els mateixos treballadors: converses telefòniques cridaneres, tertúlies sorolloses als sofàs, diàlegs a crits d’una punta a l’altra de l’oficina…
  • De manera circumstancial, mentre duri l’obra, els gasos de les pintures, dels grups l’electrogens de soldadura, els sorolls de la maquinaria de construcció,… estan també presents en la jornada laboral.
  • I la pols, la omnipresent pols, que ho cobreix tot i que sembla que ningú neteja…

Ja portem dos mesos, caldrà tenir paciència, desitjar que no hagi conseqüències i esperar a que tot es normalitzi aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s