Paracuellos

paracuellosLlegint al diari una noticia sobre la mani que simpatitzants del PP i falangistes de la ciutat de Lorca a Múrcia, li han muntat al ZP, m’ha fet establir un vincle amb la col·lecció d’àlbums del dibuixant Carlos Giménez, anomenada “Paracuellos” i ambientada en la vida dels orfenats de l’Auxilio Social en plena postguerra. Escriu l’autor a la contraportada del sisè àlbum

“Me gustaría que estos relatos que se cuentan en los seis álbumes de la serie Paracuellos fueran considerados, no solamente como la historia de unos colegios raros y perversos, sinó además, también, como una pequeña parte de la história de la postguerra española”

Perversos, és la paraula, però no solament referida a la institució franquista “Auxilio Social” que recollia els nens orfes i desvalguts de la llarga postguerra, sinó aplicat als personatges que estructuraven el paisatge sobre el que varen créixer aquells infants, inclòs l’autor.

Em revolta especialment l’Antonio, l’instructor de la Falange, brutal, repressor, miserable i corromput. Amo omnímode de l’escola “porquè es un hombre” deien les cuidadores de l’orfenat i recordo que jo en vaig conèixer un de la mateixa camada, a Sant Feliu, a la seu de la OJE, que aleshores estava ubicada en la casa on ara hi ha la comissaria de la Policia Nacional. Eren ja temps terminals pel franquisme, però el recordo, així arrogant i superb, amb la seva camisa blava i amb el jou i les fletxes brodades.

No em ve al cap el seu nom, una o dues tardes vaig anar-hi a jugar a ping-pong, però més no vaig aguantar, la seva manera de parlar em despertava el sentit juvenil de l’autoprotecció.

Seria el pare del José Bono un falangista com l’Antonio, dels que es vanagloriaven d’haver tirat pel terra nou nens d’una bufetada? O seria un falangista bo, dels que un fill demòcrata en pot estar orgullós? Difícil, però potser si que n’hi havien.

Us imagineu que a l’Angela Merkel, ara, al 2007, els del partit Nacionalsocialista li munten una mani quan fa una visita de govern a qualsevol ciutat del país? I què aquesta mani va acompanyada de profusió de banderes amb la creu gamada? Això és el que ha passat a Múrcia, i amb el recolzament del PP.

Venen temps difícils, els “antonios” han perdut la por i tornen a alliberar el seu instint depredador, oloren sang. Caldrà no perdre el coratge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s