:st Bandera

la gallinaL’altre dia, parlant amb el Jan de les coses que som capaços de fer quan estem en situació límit, explicava que quan estava a l’institut varem fer una manifestació pro-amnistia que va aplegar unes desenes d’estudiats a la Plaça de la Vila. Els guàrdies civils del aleshores quarter local, es van creure obligats a carregar i varem organitzar una carrera per Pi i Margall amunt. Just davant de la Unió Coral, l’Ignasi, un amic, i jo ens veiérem entre un cotxe aparcat i un guàrdia vell i cardat, però amb ganes de fer servir la culata de l’arma. L’Ignasi va fer un salt impossible per sobre el cotxe, tant impossible que el civil i jo restarem un segon parats valorant la proesa. Uns segons, perquè com en els dibuixos animats, la corredissa es re-emprengué i varem deixar enrere aquells guàrdies baldats i malparits.

Conservo d’aquelles corredisses adolescents una aversió primitiva i automàtica vers la bandera espanyola, a la que no puc deixar d’associar al feixisme i la dictadura i un instint de rebel·lia i autodefensa davant els uniformes i el poder.

Així que aquest dissabte vaig servit, la desfilada, tipus plaça de Oriente” pels carrers de Madrid, sota el lema de “per la defensa de la nació espanyola” em va reviure les velles sensacions i em va recordar els vells rancors que pensava que estaven en camí de superació, que no de oblid. Com que és evident que ningú està atacant la nació espanyola, suposo que això vol dir que están carregant els arguments i les armes per muntar un escenari guerra civilista, que permeti arrasar la democràcia i la minsa autonomia i reconeixement nacional de Catalunya i Euskadi.

I de pas es crea prou “soroll” perquè, ara que venen eleccions, ningú s’adoni del carreró sense sortida que pel PP s’ha convertit el judici del 11-M, ni ningú repari amb la munió d’alcaldes i càrrecs populars sota sospita de corrupció. O com a la València de la Rita, els que no són del PP, no poden fer un acte polític plenament democràtic sense la protecció policial…

Els que corríem i els que manaven al 77, varen fer una transició a mitges, covarda, on la no depuració de les responsabilitats polítiques de la dictadura, va deixar un pòsit d’actituds que 30 anys després a permés als hereus dels franquistes, envalentonats, prendre el carrer en plan “salvadors de la pàtria”. De la seva, és clar.

Estem entre un Zapatero acovardit, que no sap reconèixer qui son els seus aliats i un PP disposat a assaltar el poder de la manera que sigui. Sembla que s’acosten “interessants” temps “rojigualdos”. La “gallina” emprèn el vol.

El “Manifestómetro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s