Suo Gân

El diumenge vaig tornar a veure “l’imperi del sol”, la pel·lícula del Spielberg, que parla dels horrors íntims de la guerra, però, sobretot, de la maduració d’un nen malcriat (Christian Bale), fill d’una família colonial britànica, que ha de fugir precipitadament front l’avanç incontenible dels japonesos a la Xina, durant la segona guerra mundial.

No es una pel·lícula bèl·lica, encara que parli de la guerra. El millor de tot son els moments, i les mirades i les pors que s’entreveuen en molts ulls. En tots aquest moments si llegeixen els horrors de la guerra i els sentiments desfermats que acompanyen sempre les èpoques de canvi i anarquia.

Però (i soc poc original en això) és cap al últim terç de la pel·lícula, quan el nen protagonista, canta el Suo Gân, una antiga cançó de bressol gaèlica, versionada per John Williams, en el moment que els kamikazes del dia fan el ritual del sake, abans de enlairar-se cap a la mort. L’horror del moment, reflectit en el ritual dels aviadors suïcides i en la premonició de la derrota visible en la mirada del cap militar del camp, és subratllat per la veu intensa del nen, que més que una lluita de himnes patriòtics (a l’estil de la Marsellesa a Casablanca) és com un cant de comiat al nen que passa a ser home.

Us deixo el fragment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s