Eleccions

El resultats electorals al meu poble han deixat les coses bàsicament iguals, només amb un canvi d’ordre entre i PSC com a llista més votada. El PSC en guanya un i el PP en per un, la resta tot igual. Així que segurament ens esperen quatre anys de tedi sociovergent. Així que per passar l’estona, m’he posat a jugar amb els números i amb la llei d’Hont amb els resultats que ofereix la web municipal. Tracto d’imaginar altres realitats.

  • La participació, un 55.46%, la segona més baixa des del 79. El vot en blanc ha estat el més alt de les set edicions d’eleccions municipals.
  • Ciutadants ha fet mal. El PP ha perdut prop de 500 vots, Ciutadants n’ha obtingut 717. Si fem aquest repartiment, 500 pel PP i suposem que els 200 restant són del PSC, aquest hagués obtingut el 9è regidor a costa de CIU.
  • Ha estat a Falguera on Ciutadants ha obtinguts millors resultats, superant la barrera del 5%. Hem sap greu trobar al David en aquesta candidatura. L’he conegut en millors afers.
  • Si ICV i ERC haguessin anat plegats, res no hagués canviat. CIU seguiria manant. Escac i mat. Fins al 2011.
  • CIU ha obtingut el segon pitjor resultat de les set edicions. Paradoxalment mai havia tingut tant poder. Els anirà bé per recarregar bateries i fotre fora al Montilla de la Generalitat.
  • ERC s’ha estavellat, en números absoluts ha baixat per sota dels resultats del 95 i han passat de tenir la clau a portar els cafès en els plens municipals. Per purgar errors passats?
  • ICV ha aguantat en número de regidors però te una sagnia constant de vots, ha perdut 1500 vots i representa el 45% del que va recollir al 83, el seu màxim històric. Els errors i les prepotències passades es paguen. No es poden queixar dels resultats, però el desert durarà quatre anys més, fins que deixin de ser una amenaça i el PSC els necessiti.
  • El PSC ha guanyat, i podríem dir, que per fi, ja que només els ha costat 28 anys fer de Sant Feliu un poble “normal”. Al 2011 tenen a la mà aconseguir la majoria absoluta. I de pas poder enviar a pastar fang als de CIU i cometre els mateixos errors que ICV.

En termes generals, diria que en aquestes eleccions s’albira la fi de la “primavera de les minories“, que va començar a florir mercès l’ajuda de l’Aznar i de les mobilitzacions contra la guerra. A Catalunya tindrem sociovergència, perquè als poderosos saben on és el perill, ells pactaran per mantenir el poder i tots hi sortirem perden.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s