Monitors sospitosos

Una bona amiga de la feina, hem va passar ja fa uns dies el vincle d’aquest article de l’Avui, sortit el 6 de juny, i que reivindica la feina dels monitors i monitores d’esplai. El tenia aparcat, perquè tot hi que el text està bé, te un to que no m’acaba d’agradar. Volia pensar-hi més.

D’entrada, trobo que l’article abunda en els mateixos tòpics que diu que fan mal al monitor d’esplai i només parla d’una part del que són i fan els monitors i monitores d’esplai. Sota el meu parer i vivència, trobo que la realitat és molt més extensa i variada. Per sort.

Hi ha monitors i monitores de més de 25 anys que aporten experiència i formació i n’hi han de voluntaris i de remunerats, però tots actuant com a professionals de l’educació en el lleure.

També n’hi ha força que van més enllà dels dissabtes i fan créixer el projecte els dies de cada dia, desenvolupant projectes d’educació social als barris, treballant conjuntament amb escoles, ajuntaments i institucions. D’altres estenen la seva realitat pel seu entorn geogràfic, esdevenint centres de desenvolupament comunitari que apleguen adults i infants en programes que cerquen la millora de la qualitat de vida dels seus conciutadans.

Monitors sospitososForça esplais, sobretot a l’àrea de Barcelona, desenvolupen projectes d’alfabetització digital perquè han fet el pas, sovint pioner, de integrar en el seu projecte un Telecentre des de on s’impulsen les TIC. Parlo dels que tenen al seu sí un telecentre de la Xarxa Òmnia o de la Xarxa Connecta. O bé desenvolupen accions per afavorir la integració dels nous vinguts. Hi ha força entitats que son un bell quadre de colors pintats en cares dels infants i famílies. Tal com és, cada cop més, la nostra societat.

Molts són referents en la seva comunitat perquè incideixen en la vida social y cultural amb accions innovadores i participatives, palesant-t’ho en accions de promoció de la cultura catalana o bé de presencia al carrer en els esdeveniments ciutadans.

És per tot això perquè penso que l’article del Carles Capdevila, no ho diu tot. El que si diu és que aquesta realitat és sovint ignorada, jo afegiria, i menystinguda per les administracions properes (ajuntaments i Generalitat) i també diu que els centres d’esplai son veritables escoles de participació i ciutadania. El model de replicació social algun dia hauria de ser estudiat a fons.

El futur i el present conviuen amb grans amenaces, externes algunes, com per exemple la posada al mercat de la seva activitat tradicional a partir del sorgiment d’una munió d’iniciatives que fan activitats d’esplai i que des de l’àmbit de l’empresa han ocupat espais d’activitat tradicionals del moviment esplai, o bé veiem, com sovint, des dels ajuntaments, no es respecta els principis bàsics de la subsidiarietat i s’organitzen des de l’administració pública, activitats de lleure diari o de vacances (casals d’estiu) sense comptar amb els esplais del municipi i condemnant-los, per impossibilitat de competir, a una situació de bonsai associatiu i organitzatiu.

I també amenaces internes, construïdes des del mateix esplai, actuant com diuen el topics, és ha dir, amb poc rigor professional i mentalitat petita, varant el projecte en conceptes i actituds essencialistes, resclosides i poc d’acord amb els temps que corren.

Un altra amenaça, encara que sembli paradoxal, són les grans organitzacions del lleure (parlo de la Fundació Esplai o de la Fundació Pere Tarrés), que als 80 i 90 donaren fortalesa i reconeixement públic a l’esplai, però que ara han pres espai públic i representació social a les entitats i a canvi no han ajudat a visualitzar opcions de futur per als petits esplais locals, que van servir per impulsar-les, ni han desenvolupat un treball en xarxa on tothom vegi reconeguda y reforçada la seva personalitat. En alguns aspectes, aquestes grans organitzacions s’han encastellat a la defensiva, articulant models socials poc democràtics i gens participatius i generant sovint relacions de dependència i de doble discurs ideològic.

Li queda molt per fer moviment esplai, fa falta molta reflexió i renovació educativa i social. Cal aprendre a treballar en xarxa adaptant, a un model ja exitòs, els nous conceptes socials de participació i de construcció de comunitats.

Així que, benvinguts els que parlen de nosaltres, encara que no hi estem gaire d’acord.

One thought on “Monitors sospitosos

  1. Hi ha moltes iniciatives socials i educatives que són d’interès i que treballen en la invisiblitat. Però l’article se centra en una activitat molt concreta, si vols estigmatitzada, però concreta i existent. La realitat d’aquells joves que amb 20 anys es dediquen voluntàriament a fer aquesta tasca (sense desmeréixer aquelles que en tenen 35 i que també estan compromesos socialment, ni la d’aquells professionals, de 25 o 35, que fan molt bé la seva feina, també en l’àmbit de l’educació en el lleure, ni la d’aquells què…). Es tracta d’actuacions diferents la de l’escoltisme i un sector de l’esplai (més de moviment social i espai de participació a nivell no només de nens sinó de caps) amb aquells projectes que desenvolupa l’esplai diari, amb actuacions més socials, més encaminades a resoldre, en alguns casos, desequilibris socials i, evidentment, amb una funció indispensable.

    L’article només pretén valorar la voluntat del monitor de 20 anys en anar al seu esplai o cau a dedicar part del seu temps (i per tant més enquadrat al tòpic que comentaves) que no pas a valorar la qualitat dels projectes socials i dels bons professionals (remunerats o no i amb 25 anys o no) que existeixen a la societat catalana, en molts projectes d’intervenció social i d’altres iniciatives que traspassen l’àmbit de l’educació en el lleure i per tant motiu de l’article…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s