Ja no hi és…

Avui he tornat a la feina…

I ja no hi és. Sempre m’esperava en el revolt, després de la rotonda. Amb el seu somriure, mig dolç, mig burleta que em traspassava i empenyia amunt el meu estat d’ànim boirós. Els breus moments en que els nostres ulls es creuaven, ella des de la tanca publicitària, jo des del cotxe, eren l’espurna per engegar el dia. I ara l’han substituta per l’anunci un cotxe japonès mal girbat.

Ella, morena, em llegia com un llibre obert en aquells breus instants matinals, en els seus ulls foscos i grans, llegia el missatge de que aquell dia, podia ser un gran dia i que no fes el ruc. Sincera, directa i amable. Positiva.

Deu creure que l’he traïda, que després d’un mes de vacances, d’oblidar el revolt, deu pensar que el meu esguard infidel ja es creuava amb d’altres ulls i que la meva mirada ja no volia beure d’ella. Potser ha fugit a d’altres tanques, potser està en d’altres revolts cercant altres esguards.

Jo la trobaré a faltar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s