El jardiner feliç

conversaciones-con-mi-jardinero.jpgDues pel.lí­cules he vist aquesta setmana al Cinebaix, i les dues m’han impressionat força, de fet m’han deixat un pòsit entre pessimista i confortat.

La primera ha estat Terra, la pel.lícula documental sobre els efectes del canvi climàtic, agafa com fil conductor l’os blanc de l’àrtic com la especie que resumeix els perills que comporta l’escalfament global, la imatge amb la que em quedo és la mort de fam i cansament del ós mascle. Bé a ser com morir-se a la porta de la nevera i no tenir esma per obrir-la i menjar.

Conversaciones con mi jardinero” ha estat la segona, plena de diàlegs senzills però d’una gran profunditat. La manera de viure feliç del jardiner conforta i omple d’esperança. La senzillesa marca la relació entre el pintor i el jardiner, que desenvolupa el sentit comú com a estratègia per estimar i gaudir de la vida. Em quedo amb la imatge que mostra la mirada entre el jardiner i la perca, es potser l’únic moment de desesper en la mirada del jardiner: ja no la podrà tornar a pescar o millor dit, jugar amb ella.

I un link entre les dues: si tinguéssim jardiners planetaris com Deljardí­, no hauria canvi climàtic.