La mala educació

El meu fill no es posa mai malalt, vaja que no agafa febre, ni grips, ni coses així. Ara bé la seva especialitat mèdica és la traumatologia. Aquest any hem anat 5 vegades a urgències per a petites (per sort) incidències traumatológiques.

Ahir va ser la cinquena, un cop desafortunat al dit polze jugant a pilota, res important, un benatge i cap a casa.

Ara bé, abans de ser atesos varem passar per les oficines de l’Hospital Universitari del Sagrat Cor per lliurar els papers de la mútua (la Aliança). Allà havia una recepcionista que era l’exemple viu de la simpatia. “Esperis un moment”, va dir amb to sec, mentre començava remenar papers i teclejar l’ordinador. Tres persones més estaven assegudes al cubicle, en distesa conversa.

Cinc minuts varem estar esperant mentre trastejava i xerrava. El meu fill em mirava, volen dir “digues-li alguna cosa”. Al final i després d’arribar dues persones més a la cua, ens va atendre.

Quan anaven cap a la sala d’espera, vaig haver d’explicar al Jan que en el món hi ha persones i persones mal educades i que se’n trobarà de les dues menes i que la varietat més perniciosa és la que esta parapetada darrera una finestreta, amb la missió de fer-nos veure que estan molt ocupades i que molestem molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s