Arquimedes

arquimedes2Crecer es lo que hacemos después de equivocarnos“, això és el li diu el David, mestre d’escola i sindicalista, a la Sònia, executiva vinguda a menys, en la pel·licula “El principio de Arquimedes“. La veritat és que un s’equivoca molt a la vida i de distinta manera segons l’edat que es te, així que d’una manera o altra, sembla que tenim moltes oportunitats de progressar.

I a la feina, a la vida professional, és el lloc més adequat per exercir el dret a equivocar-se. Primer són els desajustos entre les expectatives i les possibilitats, actitud precursora de la úlcera d’estomac o la depressió, després la por, que ens fa més covards i conservadors i també més roïns i egoistes.

Així que cal lluitar, “progressar” ens diem, passar per sobre del que calgui i de qui calgui, fins a “assolir el nostre nivell d’incompetència” promès a tots els mortals pel principi de Peter. D’altres delimitem el territori conquerit i el defensem aferrissadament. En aquesta lluita deixem fills i amors, amistats i il·lusions i quan per fi creiem que ja no cal lluitar, el buit s’estén arreu, i descobrim horroritzats que ja és massa tard per quasi bé tot.

Així que, cada pas que donem, és una nova possibilitat d’equivocar-nos i una nova possibilitat de créixer. Un cos en desplaça a un altre, un projecte fa oblidar-ne un altre, un amor n’enterra un altre, un desig apaga un anhel… l’Arquimedes, vaja.

Tota una reflexió en la vetlla de les hores baixes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s