De “tota la vida”

“Tornar a les notes de tota la vida” anuncia amb lletra grossa la portada de “El Periodico” d’avui. Així que des de ara mateix tornaran a posar “notes” a les qualificacions dels alumnes de primària i de secundària.

No se de qui deu ser aquesta “tota la vida”, potser la del “tete” Maragall, perquè als meus fills no n’ha pogut gaudir fins ara dels insuficients o els excel·lents que el conseller defensa. Així que estracta de tornar a un “tota la vida” d’uns per modificar la vida d’uns altres.

I posats a tornar, podríem tornar a les orelles de burro, a les plantofades (amb mesura, tal com diu el Senat), als cops de regle al palmell de la mà i a tantes coses entranyables dels sistema educatiu de “tota la vida”. Quins temps aquells, oi, senyor conseller!!!

Al igual que la bufetada paterna, això palesa el fracàs del sistema, la incapacitat de motivar i estimular el gust per l’aprenentatge. És el sentiment de inseguretat i debilitat extrema, el que fa prendre derivades autoritàries als adults.

Tenim un sistema educatiu públic amb més esvorancs que el TGV, que cada govern ha grapejat al seu gust ideològic, però pocs se l’han cregut i molts menys hi han invertit els fons necessaris per posar en marxa la reforma que era una bona reforma.

I el més lamentable és que són precisament als politics d’esquerres als que se’ls veu el llautó, predicant les bondats de les seves politiques per a l’escola pública, mentre porten els seus cadells a escoles privades de nivell econòmic i educatiu finlandès.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s