Holocaust(es)

Avui a la pàgina 13 de El Periodico, sortia la paraula Holocaust. N’hi han hagut molts a llarg dels últims segles, el dels armenis en mans del turcs, les dones sabies en mans de l’església, els dels nadius americans en mans d’espanyols i anglosaxons, el dels serbis contra els bosnians, … però aquesta paraula va quedar per sempre justament associada a l’extermini dels jueus per part dels nazis a la segona guerra mundial, va ser un holocaust en majúscules i així ho recull la Viquipèdia que en la seva entrada ho fa sinònim. Per això és especialment punyent sentir al president palestí Abbàs, parlar d’holocaust referint-se al degoteig d’assassinats de persones, nens de mesos inclosos, que cada dos per tres es produeixen en el ja etern conflicte a l’orient mitjà.

Potser no s’aturarà el conflicte fins que les democràcies no tinguin prou motius per ampliar el concepte i incloure-hi també al poble palestí.

L’excusa sempre és combatre el terrorisme, la mateixa excusa que la SS alemanya utilitzava en els seus planificats sistemes per “pacificar” la rereguarda, descrits fins al dolorós detall en el llibre de Jonathan Littell, les Benignes.

Vivim en un món lleig, on tot es tergiversa en nom de la raó del estat, on des de les clavegueres dels estats es fa tot el contrari del que és predica en públic. I sempre paga el feble, el diferent, el que fa por, el que no és sotmet, sigui l’holocaust que sigui, sigui del segle que sigui. Ahir va tocar a uns, avui als palestins, demà potser a…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s