Deconstruint

Avui he estat espectador, forçosament convidat, a un d’aquells espectacles injustos i lamentables que les grans ONGs del país ofereixen sovint. L’he viscut en primera persona perquè la persona que l’está patint m’és molt estimada. En descric alguns dels episodis més rellevants que he presenciat:

  • 12.00: relat de la noticia: -m’ha acomiadat, m’han cridat  al despatx, m’han posat al davant un taló i dues cartes per firmar i m’aconsellen paternalment que les signi perquè “em convé”. Una de les cartes és directament insultant, l’altra és de reconeixement que la primera és insultant. Tot plegat, sembla que revela la tremenda debilitat moral de la persona que fins ara era el seu cap.
  • 12.30: davant de la persona que l’acomiada truca al  advocat de CCOO (l’empresa, de 200 treballadors, no te comité sindical). L’aconsella no signar res. Queda a la tarda amb l’advocada.
  • 14.00: l’informen que la persona que l’ha acomiadat, a convocat als seus ex-companys de feina per comunicar-los que l’han acomiadada i que acceptin la resolució “és el millor per a tots i les dues -¿?- estem d’acord en que és una decisió encertada”. La tesis és que la persona acomiadada no “encaixa” Silenci acollonit. Lleig, molt lleig.
  • 14.00: La persona que m’explica el succés, em descriu el motiu, (llegeixo en la primera carta, la insultant): “el teu rendiment no és òptim”. No sembla motiu de reflexió el que la feina que ella feia, ara la facin tres persones (és de suposar que per la meitat de sou i amb contracte d’obra i servei)
  • 16.00: trucada d’una persona manada i visiblement nerviosa del departament de recursos humans. Sona a amenaça: “o signes o tindràs problemes”.
  • 17.00: reunió amb l’advocada. L’acomiadament és improcedent, sembla que podem anar a judici però els jutges quasi sempre accepten l’acomiadament perquè l’experiència indica que és el millor per al treballador, “si aconseguim que et readmetin, d’aquí a un any presentaràs una demanda per moobing, estalvia’t el mal tràngol” diu l’advocada.
  • 21.00: davant d’una bona ampolla de vi d’agulla i d’una ronda d’acudits d’aquells de “s’aixeca el teló…” es dona per tancat el procés de deconstrucció d’una persona en nom de no se sap què.
  • 00.00 Escric el post mentre escolto una estrofa molt especial d’una coneguda cançó d’Amaral.

Encara que no ho sembli, aquest succés verídic, s’ha donat en una organització que defensa els valors de la justícia i de la igualtat social.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s