Dia zero, lost in traslation…

Quan al punt de les 12 de la nit he entrat a l’habitació de l’hotel Madre Tierra al barri de Socopachi de La Paz, feia tot just 25 hores que havia sortit de casa. Tres avions i quatre escales, una veritable pallissa i el que ha fet més interessant la cosa: la meva maleta no ha arribat!!!

Espero recuperar-la demà al matí segons la promesa dels responsables de l’aeroport, que afirmen que s’ha quedat a Cochabamba, l’última escala abans d’arribar. Com que soc una mica profeta, tinc una mica de roba a la bossa de mà. Així que si es perd, tindré l’oportunitat de renovar el vestuari🙂, la roba i una mica de material gràfic serà l’únic que perdre.

A part d’aquest petits “detalls”, destacar l’extraordinària amabilitat de tothom i la predisposició a ajudar, i és una sort, perquè aquí tot sembla una mica caòtic… La gent del ministeri molt atents, m’esperaven a l’aeroport i m’han acompanyat a l’hotel.

De la ciutat no puc dir gaire res perquè encara no he vist res, només una fugaç mirada de La Paz des de l’aire i quan anàvem cap l’hotel. En els 20 minuts de vol he pogut veure unes impressionats vistes dels “nevados” sovint més enlairats que el mateix avió. A veure demà, si el dia és clar.

El pla del dissabte 14, per ordre de prioritats:

  1. Esmorçar.

  2. Recuperar la maleta!!!

  3. Fer una volta per situar-me, la seu del ministeri està a cinc minuts a peu.

  4. Trucar a la Mariana, per quedar al migdia.

  5. Si tot l’anterior va bé, fer una mica el turista.

Anem per feina!!!