Papas dulces, papas amargas

A mig matí he canviat de lloc a la seu del Ministeri per fer una reunió amb el departament de gestió dels TEC, quan entrava, m’he trobat un “alcalde”, un home prim, eixut i amb la pell cremada i enganxada als ossos. Me l’han presentat com un líder comunitari que venia a demanar un telecentre.

La seva comunitat situada a unes dues hores al nord de La Paz, és extremadament pobre. L’he preguntat perquè volia un telecentre i m’ha respost “perquè els joves no marxin de la terra”. A continuació m’ha descrit amb poques paraules la duresa de la seva vida. És cultivador de patates, “papas” en una terra erma, alta i gelada, on ha de plantar “papas amargas” de menor qualitat, perquè són les úniques que resisteixen les gelades constants de la terra, a més, manifestava, s’enfronten a una manca d’aigua crònica que els impedeix tirar endavant les collites.

Per a ell tenir un telecentre en aquest moment, sembla la darrera oportunitat i l’acció de l’alcalde, la desesperació de l’últim recurs. Tot això, explicat amb un to de veu fluixet que traspua resignació i sotmetiment.

One thought on “Papas dulces, papas amargas

  1. Retroenllaç: Papas, pollastres i la Rahola « La Mongetera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s