Catàleg de colors

Avui i demà al matí tenim lliure, seran els únics moments en que ens podrem plantejar fer una mica el turista.

Hem contactat amb l’Hugo, un taxista amic, per què ens porti al llac Titicaca, fins a Copacabana, a menjar la truita del llac (la trucha)  i a fer un vol per les seves ribes. Ha estat una excel.lent idea, l’Hugo és una magnifica persona i un gran coneixedor de la historia i dels llocs que volem visitar. Connectem ràpidament.

Per arribar-hi, hem tardem unes tres hores, amb parades incloses i ha estat tota una immersió en la geografia sociològica del altiplà. Hem creuat El Alto, una immensa ciutat, situada a tocar de La Paz, lloc d’arribada dels camperols que volen anar a la hipersaturada capital. Hem vist mercats, carrers, multituds, tot bullint en el caos de les grans conurbacions bolivianes.

De la paz a El Alto

De la Paz a El Alto

Mercat a El Alto

Evo cumple

Evo cumple

Després, dues hores d’altiplà, amb ramats de vaques i ovelles de tant en tant i petites agrupacions de cases fabricades en adob i amb sostre de “pajabrava“. De tant en tant, assegudes a les vores de la carretera, es veu permanentment atrafegada, alguna “cholita” i els seus fills. Al acostar-nos al estret de Tiquina, la pobresa es dilueix una mica. Les construccions són de millor qualitat i els pobles estan més organitzats.

L'altiplà

L'Altiplà, vaques i pajasbravas

Tocant el cel

Tocant el cel. els cerros i llogarets

Cel.lebrant la festa nacional

Cel.lebrant la festa nacional

Passem l’estret en el transbordador per al vehicle i en bot per a les persones. En aquest punt el llac quasi es parteix en dos, el “Lago Menor o Huiñamarcà” i el Lago Mayor o Chucuito

Creuan l'estret

Creuant l'estret de Tiquina

El llac vol ser patrimoni de la humanitat

El llac, patrimoni de la humanitat

El nostre taxi creuant

El nostre taxi creuant l'estret

El llac és immens en extensió i en colors. Tots els colors dels blaus semblen trobar-s’hi dins de les aigües. En els llocs d’aigües més someres, la totora forma taques d’un verd més clar, ampliant amb noves tonalitats, el catàlogo de colors. Sense perdre’l de vista i fins arribar a Copacabana, pugem fins quasi els 5.000 metres, tot resseguin una carretera ampla i deserta. La visió de Copacabana des de dalt és preciosa, arrecerada entre el llac i el turó del Calvario.

Jo soc la Marta i tu una llama

Jo soc la Marta i tu, una llama

A punt per emular la gesta del Kontiki

A punt per emular la gesta del Kontiki

Blau i verd. Aigua i totora

Blau i verd. Aigua i totora

Arribem en el moment adequat, coincidim a la sortida del santuari amb la parella encarregada de pagar i organitzar el ritual d’aquell any i que per tant ostenta el dret de portar la imatge. En una barreja acolorida de cristianisme i animisme on, Copakawana, la deessa de la fecunditat precolombina, ha estat substituïda amb igual veneració per la verge de Copacabana.

Entrem a la “capilla de la cera” un espai allargat i fosc. L’ambient és dens per els milers de ciris que els fidels cremen. Tothom espera que el ciri que cremen pel seu ésser estimat, ho faci sense torçar-se, senyal de bons auguris.

Copacabana entre el llac i el Calvari

Copacabana entre el llac i el Calvari

Ballant per la Pachamama

Ballant per la Pachamama

A peu de llac, tots els blaus

A peu de llac, tots els blaus

Baixem cap a les vores del llac, resseguin la immensa filera de cotxes peruans i bolivians que esperen torn per beneir el cotxe. Mentre esperen, el guarneixen amb motius florals i religiosos. Mirem botigues i comprem alguna coseta.

Trobem un racó agradable per menjar la truita (trucha) del llac, al “ajillo”, deliciosa. Ens falla la cervesa, de la llista de la carta, només tenen la “paceña”. Tornem als voltants del santuari i assistim a la benedicció dels vehicles, a 10 bolivians. És una màquina de fer diners a la que els monjos franciscans del santuari es dediquen amb “devoció”

Tornem a mitja tarda (cal arribar a Tiquina abans no tanqui el transbordador) i fem el recorregut altra cop per l’altiplà, vestit de l’auster groc hivernal. Tot és tremendament sec i pobre, flanquejat pels enormes “cerros” que pugen fins més enllà del 6.000 metres. No m’acostumaré mai a que els diguin “cerros” a aquestes enormes muntanyes. Al fons, s’albira l’Illimani (àliga daurada, en aimara), volcà adormit que manté la seva protectora mirada sobre La Paz.

La truita de llac, deliciosa

La truita de llac, deliciosa

Serà millor que la ITV?

Serà millor que la ITV?

ConnectaJove arriba ben lluny

ConnectaJove arriba ben lluny

El pas per El Alto, torna a ser caòtic, la gentada i els mercats continuen funcionant, encara que, com éssers vius, han canviat de lloc i forma, arrossegant la seva vitalitat pel teixit urbà. La sobtada foscor del tròpic, dota a tot plegat d’una sensació de irrealitat.

Tornem cansats al Hotel Madre Tierra, la Pachamama, a la que demà veurem de més a prop.

One thought on “Catàleg de colors

  1. Retroenllaç: El llac Titicaca desapareix « La Mongetera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s