Generació Ni-Ni

Fa uns dies al llegir un extens article aparegut a El País que plantejava la realitat d’una generació de joves desencantats i desmotivats que NI estudien NI treballen i em va venir al cap una conversa amb dinamitzadors de telecentres d’Astúries sobre la realitat dels joves que desenvolupen una actitud comensalista a casa dels pares.

generació ni-niNo recordo qui explicava que les generoses prejubilacions de la mineria asturiana feia entrar molts diners a les famílies, els joves, acostumats a tenir “de tot” queien en l’acomodament de la vida fàcil: no estudiaven i tampoc treballaven. De fet esperaven trobar un treball tant generós com el dels seus pares que els permetés de viure sense fotre brot.

El relat que escoltàvem, prenia cos en forma del pare que aconsellava al seu fill de vint-i-pocs anys no acceptar una feina en un magatzem (escassament pagada, segurament) perquè ell “havia d’aspirar a més” i que mentre “ja estava el seu pare per mantenir-lo”. El dramàtic era que el noi també havia abandonat els estudis i ja portava un parell d’anys lliscant per la vida còmoda que li assegurava el pare a l’espera del manà celestial que tothom li deia que es mereixia.

A tots se’ns venia al cap la situació que esdevindria quan el pare faltés i amb ell, el subsidi estatal. El producte social seria un abellot incapaç de guanyarse la vida. I tot això amb la benedicció dels pares i amb l’ajut de tots nosaltres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s