Sàhara

sahara

Fa força anys que tinc un racó del cor i de la ment dedicat al poble saharaui. Oblidat, massacrat, perseguit, moneda de canvi permanent, espoliat, oprobi de l’ ONU… tot això són els qualificatius que vergonyosament han definit la historia i el futur d’aquest poble, perdut en part sota la bota repressiva de l’ocupació marroquina i en part en els precaris campaments instal·lats en els erms de la hamada algeriana.

Ocult darrera un mur minat, de centenars de quilòmetres, el que resta de l’orgull nacional saharaui s’esgota en el debat entre la represa de les armes, continuar vivint de la caritat europea o claudicar acceptant una pseudo autonomia sota el jou marroquí. Perpetuant l’assimilació identitària i consagrant el territori com a vedat exclusiu per a la depredació econòmica de les multinacionals i la monarquia marroquina.

Vaig tenir l’honor de participar un temps en l’organització de les caravanes solidaries Catalunya-Sàhara i en l’acollida de nens saharauis i a punt vaig estar d’assistir com observador al referèndum d’autodeterminació, frustrat i perdut ara, entre la incapacitat de l’ONU i la realpolitik vergonyant.

L’únic que queda és la memòria i això és el que he trobat en el bloc de l’Iñaki Anasagasti, en forma d’una presentació que descriu força bé la història de la ignomínia espanyola vers el Sàhara.

També em queda a la memòria les estones passades xerrant i compartint amb delegats del Front Polisari, els pausats tés, dolços com l’amor, amargs com la vida, suaus com la mort

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s