Fundació Mona

mona 01El dimarts vàrem visitar la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva. Val a dir que no visitàrem un zoo, on s’exhibeix una col·lecció de primats, sinó que va ser una visita per conèixer la feina de recuperació de ximpanzés, que un grup de persones amb molta voluntat i pocs recursos, intenten portar endavant d’una manera absolutament pionera al nostre país.

Ningú vol un ximpanzé adult, especialment mascle, ja que passats 4-5 anys de vida,  deixa de ser dòcil per a l’ensinistrament per a l’espectacle, el circ, el cinema, o els anuncis televisius. Tenint present que aquests animals viuen en captivitat més de 50 anys, la situació és realment cruel, ja que la majoria acaben els seus dies en cataus bruts, petits i foscos, on moren de soledat i malaltia.

Podria parlar-vos de moltes coses que la Cristina ens va explicar en les més de dues hores en que va durar el recorregut. Podria dir de la misèria que representen el 700€ que la Generalitat els ha donat enguany, de les histories particulars i terribles de cadascú del 17 ximpanzés que ara tenen i que vàrem conèixer un per un, dels anhels dels voluntaris i treballadors de la Fundació, que viuen com un triomf cada petita passa… pero millor us proposo un petit exercici d’observació.

Fa tres anys, TV3 va utilitzar dos dels animals que ara viuen a la Fundació Mona per fer l’anunci de la Marató. L’anunci, que aleshores no em va cridar l’atenció, ara em posa la pell de gallina, mireu el rostre dels ximpanzés (cap al principi), és de color clar i motejat, senyal de que viuen a les fosques. Quan es desplacen, mireu el pèl, en força zones del cos (braços, cap) clareja, i en general és escàs i lleig, senyal de mala alimentació i d’atenció deficient.

Cap al final, veureu que un dels ximpanzés es desplaça per la taula arrossegant el cul: no és cap gràcia, és que no pot posar-se dret.  Aquests animals per fer el minut i mig de l’anunci, van haver de suportar mesos de entrenament i càstigs (això del reforç positiu no ho fa cap ensinistrador), i fora de les càmeres, vivien en gàbies que no els permetia posar-se drets.

Mireu el vídeo atentament, no veureu alegria en els ulls dels animals, hi veureu soledat i por. Repasseu ara les fotografies dels animals que hi ha a la Fundació (els dos no hi són, la web, no està gaire actualitzada). Els veureu amb la cara negre, el pèl lluent i espès. I la mirada és més natural. La recuperació psicològica i física, és molt notable.

No es que puguin fer gaire cosa més els de la Fundació Mona, donar-los atenció sanitària, bona alimentació i sobretot, interacció amb animals de la seva especie,  és tot el que necessiten per tornar a ser ximpanzés. Peró mai podran tornar al medi natural, al igual que els humans, s’aprèn a ser ximpanzé entre ximpanzés i molts d’ells entenen el català però no entenen el “ximpazès”.

Sabíeu que per capturar un nadó ximpanzé a la selva, sovint cal matar a tot el grup?. Una mare ximpanzé mai abandona el seu fill i el grup és solidari amb els petits, per tant això vol dir eliminar entre 10 i 30 adults.

Segur que tots hem fet el “mono” alguna vegada, (uh uh uh, ah, ah, ah, en un to més o menys agut) com a sinònim de diversió i disbauxa, però fitxeu-vos fins on arriba la nostra manera distorsionada de veure el món d’aquests animals, en el llenguatge dels ximpanzés, el que pensem que és riure, és plorar. I no n’hi ha per menys.

Riure (en un to més greu, diversió):
Plorar (un to agut, dolor, por):

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s