l’esplai ara i aquí

els centres d'esplai ara i aqui

Els centres d'esplai ara i aquí

Divendres passat varen presentar en una reunió de treballadors de la Fundació Esplai, el que pretén ser el llibre de capçalera del lleure articulat al voltant del concepte “esplai”. Son una cinquantena de pagines dedicades a posar blanc sobre negre els principals elements del lleure educatiu associat.

Si sou dels que porteu temps i esteu en actiu, trobareu coses que ja “sonen”. Els valors que emmarquen la missió són els mateixos que va impulsar el Movibaix, ara deu fer uns 20 anys, en un document similar que se’n deia Azimut.

Incorpora com a novetats la immigració, fenomen inexistent als 90 i avui un repte de primer ordre que encaren cada dia els centres d’Esplai, introduint el concepte de multiculturalitat (pertinences múltiples) com a element enriquidor del concepte de país. La insistència en el lleure de qualitat com a punta de llança per aconseguir la consolidació i reconeixement social del esplai, expressat de distintes maneres, està també ben plantejat al llibre i reforça el convenciment de que els centres de lleure són veritables escoles de ciutadania i democràcia.

M’agrada també la incorporació del concepte de inclusió social, proposant l’esplai com a estri per aconseguir-la. La intergeneracionalitat, integració de la disfuncionalitat i de la diferencia, la coeducació… han anat madurant, com un bon vi, des dels ja vells temps del Movibaix.

Parla de les tipologies d’entitats, però crec, al meu entendre, que es queda curt i que no planteja que l’evolució dels esplais passa més per desenvolupar models d’estructura més comunitària i no tant monogràficament de lleure infantil i juvenil, fàcilment derivables en oci infantil i en prestació de serveis (el dilema subjacent de participants-clients, models més socials versus models més neo-lliberals).

Trobo a mancar dues coses, la primera, les TIC, ventilada en tres paràgrafs a la pàgina 14 i en una línia en el catàleg d’activitats de la pàgina 44. Això deixa de banda una realitat que avui en dia ocupa el lleure i el temps dels infants i dels joves i també que, tot proposant el centre d’esplai com una suma de voluntats locals (escola, família, monitors i monitores, comunitat), no planteja el potencial de les xarxes socials com a estri d’articulació d’aquesta realitat i segueix suggerint una estructura piramidal en la interacció dels esplai amb el seu entorn.

Tot i que haig de dir que el llibre m’agrada globalment i que de segur farà molta feina, la segona cosa que trobo a faltar és que tot plegat no deixa de ser una descripció d’intencionalitats i que explica poc o gens com s’ha de fer tot això. Crec que falta metodologia, articulació de mecanismes de participació i motivació, propostes de sostenibilitat i, principalment, una posada al dia de la formació dels monitors i monitores, concebent-la com a estri de transmissió de coneixement i de dinamització de la xarxa.

Tot plegat no és fàcil i suposo (ara que hem recomençat) que això serà tema d’un altre llibre. De moment, i desprès de força temps de sequera, dues bones noticies per a l’esplai en pocs dies.

2 thoughts on “l’esplai ara i aquí

  1. Hola, Isidre!!!
    Fa dies que volia fer-te un comentari. Ahir, en l’acte que hem batejat com Reviu Sant Feliu i amb aquest mateix esperit, vaig parlar una bona estona de la meva aspiració de fer una ciutat més equitativa. Tinc una cosa al cap des de fa anys, i ara crec que estem en disposició de fer-ho possible. Ho vaig dir ahir també: no n’hi ha prou amb tenir equipaments, hem de fer possible que tothom hi pugui anar.
    Vaig parlar també de la importància que caldrà donar a un treball de tota la ciutat per fer possible l’èxit escolar per a tothom.
    En totes dues coses, Isidre, els esplais són una peça fonamental: per a l’equitat i per a la millora de l’educació.
    Haurem de parlar llarg i ample de com fer possible que, fent un símil del que deia ahir, qualsevol treballador o treballadora (especialment si cobra entorn de mil euros) pugui anar a la piscina i el seu fill o filla… al casal o a les colònies d’estiu.
    I dels i de les adolescents, dels seus caps de setmana i dels seus juliols, també n’haurem de parlar. Per ser més exactes: en parlarem!!!
    Moltes gràcies per la vostra tasca!

    • Molt bé Jordi, jo tb amb vaig quedar amb una cosa interessant: el principi de subsidiarietat del que vas parlar. I voldria afegir-hi el de responsabilitat i el de suma d’esforços.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s