Xavi Sánchez

El Xavi Sánchez  és una persona persistent. I també l’ànima dels 25 anys que enguany cel·lebra l’AFAP. Sense la seva feina i la de moltes persones que voluntaria i entregadament l’han acompanyat durant tots aquest anys no gaudiríem avui a Sant Feliu d’una organització independent de solidaritat popular.

Recordo fa molts anys, quan al Can Ricart encara per reformar i aleshores cor de la cultura i el moviment ciutadà, parlàvem dels agermanaments amb Estelí a Nicaragua o amb Daora al Sàhara, injustament sota el jou de la monarquia marroquina. Parlàvem de portar nens i nenes saharauis a passar l’estiu a la ciutat i d’organitzar caravanes solidaries i l’Àngel Merino, en aquell temps regidor de cultura i persona compromesa amb la societat civil, ens deia que havíem d’organitzar-nos. I no se com, jo hi era poc (el meu cap era a l’esplai), va sortir l’Associació per al Foment de l’Amistat entre els Pobles, l’AFAP.

I el Xavi estava allà treballant 25 hores al dia i sacrificant el benestar personal per la causa d’un món millor, causa en la que creia i creu fermament. I malgrat  l’Ajuntament, aleshores amb polítics i tècnics de la solidaritat que no ajudaven i que ja no hi són i ara mateix amb polítics i tècnics de la solidaritat que no ajuden i que demà ja no hi seran. Però amb entrebancs i errades, la feina silenciosa de l’AFAP quedarà en el record de moltes persones.

Quinze anys més tard,  d’aquell ferment social en va sortir Diversitat Lúdica, que desprès és va fer gran i autònoma, però que conserva l’esperit de servei a les persones que va aprendre de l’AFAP i que el pràctica activament amb els nens, nenes, joves i llurs famílies des de fa ja 10 anys.

El Xavi segueix estant, participa de l’esplai i dona el seu temps, ara menys del que voldria, a l’AFAP. El darrer cop que el vaig trobar fou al Parc Nadal, per la Festa de Tardor en el marc de “La Petita“, la festa major alternativa i autogestionada (com molt bé apunta la Rocío, gràcies!), cuidava la paradeta d’objectes per intercanviar. Treball de formigues, però el Xavi el fa i dona fruit.

Avui ho celebrem. Per molts anys més AFAP.

AFAP 25 anys

4 thoughts on “Xavi Sánchez

  1. Hola i felicitats a l’Afap i a l’Esplai, només un petit apunt a Isidre amb molt de carinyo… Igual que les entitats que has mencionat fan una gran tasca, m’agradaria molt que es nomenés a La Petita pel seu nom, que és la festa autogestionada on col·labora l’Afap amb el mercat d’intercanvi al parc nada… Només aquest apunt… una abraçada!

  2. Moltes felicitats AFAP. Felicitats Xavi.
    Fa molt de temps que conec al Xavi i és una persona molt implicada en els projectes socials i solidaris de la ciutat. Gràcies a l’AFAP he pogut conèixer a molta gent diversa de les quals he aprés a compartir les experiències i a crèixer com a persona.
    He estat força vinculat fent colònies saharauis, fent reforç de català a infants, joves i adults nouvinguts a la ciutat, he anat a Nicaragua en projectes de solidaritat i cooperació, he tingut la sort de ser un dels fundadors de l’esplai i moltes més coses en les quals m’he sentit molt a gust.
    Gràcies AFAP. Gràcies Xavi

  3. Amigues i amics,

    Moltes gràcies de veritat… M’emociona i en certa manera compensa que les coses, l’esforç, les fes, serveixin. Però crec de tot el que s’ha dit el més important sou justament molts i moltes de vosaltres: les persones que han treballat, han tingut ilusió i, encara avui, són conscients de la seva participació activa per aconseguir un món millor per a tothom, també per a ells mateixos. Hi ha moltes tasques a fer i el més important es poder sumar les forces. A mi m’ha tocat una tasca, també important segurament, però no més important.

    Són 25 anys i això es deu a l’esforç, també, de la gent que va iniciar algunes coses precissament fa 25 anys. Ells i elles també van ser exemple i motiu per als joves, molt joves, com era jo. I tampoc oblidar la importància de persones, també aquí nomenades, que van saber oferir a aquells joves una eina i una oportunitat.

    Són 25 anys i hi ha una obra feta, amb llums i ombres, suposo, però s’imposa la llum. Una obra que pot continuar o no, però que formarà part de la història recent de la nostra ciutat i de la voluntat d’ algunes de les seves millors persones. Els temps canvien, els formats, les eines també… renovar-se o …

    Però, queda un gran patrimoni, justament aquells que heu començat altres fites: la mateixa lluita en altres camps. Per mi és un orgull que em recordeu.

    Per acabar, a un nivell estrictament personal, a mi em queda un patrimoni important d’amics i amigues que em fan sentir més la importància de continuar, d’una manera o altra, treballant per aquesta ciutat i la seva gent sigui reflexe de les més altes idees que ens puguin acompanyar, una ciutat per viure on la seva humanitat faci amable i fins i tot bella la pedra menys pulida.

    També s’ha comentat dels contraris o insensibles. ARA JA NO hi fa res, els nostres contraris existeixen,també,per donar-nos la possibilitat de fer-nos crèixer. Aconseguir-lo depen de nosaltres. Tampoc ningú està en posessió de la veritat absoluta. Només cuidant una mica les formes… ens podríem entendre millor. Una salutació per a ells i elles que també ens han acompanyat aquests anys, sense rancúnia (pa què) però amb la fermesa amable de les pròpies conviccions (asertivitat, li diuen).

    Sempre a la vostra disposició si sou de bona voluntat.

    (PD.- Crec que l’Isidre i l’Angel arribaran a ser homes sabis, també l’Ivan -però trigarà més- Un agraïment espcial per vosaltres. Jo sempre n’apren)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s