Amics i crisi

moments

Els optimistes diuen que les crisis són bones oportunitats per millorar, i m’agradaria pensar que és així, que posant-t’hi l’actitud adequada… Aquesta és la bona noticia.

La mala noticia ve donada pel fet de que en moments de crisi, abans de millorar, sempre s’ha de pagar un preu per superar-la, sortir-ne del pou no és fàcil. Aquest alts preus tenen moltes vessants i la més personal és la que aquest dies em porta desanimat. Al meu barri han tancat el forn de pa on “sempre” he comprat el pa, el mecànic amic ha desaparegut, el director de la caixa (si també era un amic) ha estat “jubilat”, un bon grapat de companys i amics de molts anys a la feina han estat acomiadats i els vincles s’han fet més llunyans…

El preu a pagar és un empobriment en les relacions humanes, un enduriment en el viure de cada dia. Tinc la sensació de que qui paga la crisi són les bones persones, que es fonen en el paisatge de la desolació i que els vividors, els malparits i els sense escrúpols, cultivant la malfiança, són els que lideren les noves polítiques per al dia després i que s’hi fan lloc a cops de colze.

Així que des de la clandestinitat la bona gent ha de seguir treballant, mantenint el llaços i les idees, cal fer realitat aquesta “oportunitat” de millorar perquè quan tot passi no ens trobem en un erm, en el paisatge arrasat de després de la batalla.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s