Sexe i esglèsia

Francament, fa una mica de federat que parlin de nens encara que la tanca estigui maquejada

Francament, fa una mica de feredat que parlin de nens.

El diumenge passat, el diari Publico portava una lúcida columna de la periodista i escriptora Nazanín Amirian on donava una mirada antropològica i econòmica al conflicte permanent de l’església amb el sexe. Tot això a voltes de les cada cop més sovintejades noticies sobre casos de pederàstia i les greus acusacions d’ocultació de fets de les jerarquies eclesiàstiques, Ratzinger inclòs.

Hi ha quelcom de patològic en el tema, si l’església catòlica fos una persona segurament diríem que necessita tractament psicològic. Els símptomes són els d’un mal força arrelat sumat a l’actitud mental de negar-ho, d’ocultar-ho tot. Tot això, exercint un comportament autista, front una societat a la que intenten donar lliçons de moralitat en tanques publicitaries, substitutes d’esglésies buides i indicadores de deserts espirituals.

I sobretot que no oblidin, no oblidem, que per sobre la cínica consideració de pecat, hi ha la seguretat de que és delicte. Per acció i per omissió. Pels autors i pels encobridors. Han de pagar.

[Nazanín Amiran » Punto y seguido » Los vicios del clero]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s