Normalitats fràgils

Hi ha moments en que la teva “normalitat” es desdibuixa i es fa fràgil, trencadissa. A estones la observes des de fora i la veus lliscar entre les “normalitats” dels altres i la teva et sembla etèria, irreal.

I de cop i volta t’adones que la teva” normalitat”, de la que coneixes tots els seus perfils des de que eres un infant, ja no hi és, ja no la veus, l’has perduda. Que s’anat i que una altra “normalitat” fa esforços per ocupar l’espai buit i recuperar l’equilibri amb les altres “normalitats”. I en això et poses, perquè per viure, necessites una “normalitat” que t’acompanyi i t’allunyi de les incerteses.

És en aquest moment quan les altres “normalitats” s’adonen del teu tràngol i tu descobreixes quines són les importants, les que t’ajuden, les que t’empenyen, les que en cada mot et dibuixen el mapa d’afectes. Cada gest, cada carícia, cada abraçada t’obre una via d’aigua per on sents que s’escola poc a poc la desesperança i la nova “normalitat”, tendre i adolorida, es va dibuixant, prenent força. I t’adones de que no és nova del tot, sinó que conté les noves certeses i els antics afectes, renovats, sense la crosta dels anys i per això el dolor és més viu, perquè has descobert que no has perdut res però que hauràs de viure una mica més sol.

3 thoughts on “Normalitats fràgils

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s