Vies Verdes

Vies Verdes de Catalunya

Vies Verdes de Catalunya

A mitjans d’aquest mes el Jan i jo hem fet la Via Verda que uneix Olot amb Sant Feliu de Guíxols, un total de 109 quilòmetres en dos etapes, fent nit a Anglès. És la segona via que faig amb el Jan, al 2007 ja varem fer la del sud, la que uneix Valljunquera, al Matarranya, amb Tortosa, ens quedarem a Flix i férem uns 76 quilòmetres, amb nit a Horta de Sant Joan, tot per una magnifica i esplendorosa Via Verda, farcida de túnels i viaductes i que no entrava mai en cap nucli urbà (Vies de Val de Zafán + Terra Alta + Vall d’Ebre).

La d’enguany ha estat més llarga i menys natural, els paratges per on passava són una barreja de bosc i correus amb trams urbans. De fet són dues vies unides a Girona, primer la Carrilet 1 que arrenca d’Olot i arriba fins a Girona, d’un 54 km (de fet 10 més pels desviaments de les obres entre Anglès i Bescanó). És una via fàcil, llevat el tram de Olot al Coll d’en Bas, que te algunes rampes fortes, una mica abans del coll.

Els trams de Sant Feliu de Pallerols, les Planes d’Hostoles, Amer, la Cellera són molt agradables i amb un lleu descens. Fins Anglès, (on férem nit) tot perfecte, encara que s’haurien de millorar algunes indicacions i condicionar alguns trams (Coll d’en Bas).

D’Anglès a Bescanó hi ha uns 10 km, que foren 20 per la immensa volta muntanya amunt que fa la via per eludir les obres (acaben a finals d’any). Penso que ho podien haver resolt millor. Totes les estacions obertes i condicionades (informació, aigua, serveis…).

A Girona comença la segona part, la via Carrilet 2. Val ha dir que passar Girona és complex ja que està poc senyalitzat i és perdedor. Aquesta segona part segueix la mateixa tònica, trams ben condicionats que travessen camps de conreu, amb l’únic punt negre al terme de Cassà de la Selva on la via és un desastre: deficientment segregada, creua un polígon industrial interminable, has de pujar i baixar voreres, esquivar vehicles i on l’únic que està bé són els 100 metres d’abans i després de l’estació. De pena.

És a partir de Llagostera on la via recupera el nom de verda, creuant les Gavarres en una llarguíssima i agradable baixada fins a Santa Cristina d’Aro. El tram final, al entrar a Sant Feliu de Guíxols torna a estar força abandonat, finalitzant la via en un parc brut i deixat. Nosaltres anem de pet a la platja, per treure’ns amb una bona remullada la suor i el cansament.

El primer dia varem deixar el cotxe a Girona i nosaltres i bicicletes en bus fina a Olot. El segon dia varem fer el mateix des de Sant Feliu de Guíxols fins a Girona. Cal esmentar molt positivament el servei de la línia de busos de la Teisa, que dona totes les  facilitats per carregar les bicis al maleter i que disposa d’uns conductor força amables i atens.

Menjant mores prop de Llagostera

Menjant mores prop de Llagostera

Fent via, prop de Sant Feliu de Pallerols

Fent via, prop de Sant Feliu de Pallerols

Recta i obrivòla. Una delicia.

Recta i ombrívola. Una delícia.

Estació d'Amer

Estació d'Amer

Estació en perill a Bescanó

Estació en perill a Bescanó

Reposant, entre Bescanó i Salt

Reposant, entre Bescanó i Salt

Estació de Quart

Estació de Quart

Lluínt mitjons irlandesos

Lluint mitjons irlandesos

Menjant mores prop de Llagostera

Menjant mores prop de Llagostera

Estació de Castell d'Aro

Estació de Castell d'Aro

2 thoughts on “Vies Verdes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s