Estratègies de la manipulació

Ara que venen eleccions es bo repassar i tenir més que mai presents les 10  Estratègies de la Manipulació al Mitjans que va elaborar el lingüista Noam Chomsky.

  1. L’estratègia de la distracció
    L’element primordial del control social és l’estratègia de la distracció que consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d’informacions insignificants . L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l’àrea de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica.
    “Mantenir l’Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar; de tornada a granja com els altres animals (cita del text ‘Armes silencioses per a guerres tranquil·les) “.
  2. Crear problemes i després oferir solucions
    Aquest mètode també és anomenat “problema-reacció-solució”. Es crea un problema, una “situació” prevista para causar certa reacció en el públic, per tal de que aquest sigui qui demana les mesures que es volen imposar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.
  3. L’estratègia de la gradualitat
    Per fer que s’accepti una mesura inacceptable, n’hi ha prou aplicarla gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d’aquesta manera quines condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haurien provocat una revolució si haguessin estat aplicades d’una sola vegada.
  4. L’estratègia de diferir
    Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com “dolorosa i necessària”, obtenint l’acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l’esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que “tot anirà millorar demà” i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i d’acceptar-amb resignació quan arribi el moment.
  5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat
    La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment per als nens, moltes vegades propers a la debilitat, com si l’espectador fos una criatura de poca edat o deficient mental. Com més s’intenti buscar enganyar a l’espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant. Per què? “Si un es dirigeix a una persona com si ella tingués l’edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, ella tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d’un sentit crític com la d’una persona de 12 anys o menys d’edat (veure “Armes silencioses per a guerres tranquil·les”) “.
  6. Utilitzar l’aspecte emocional molt més que la reflexió
    Fer ús de l’aspecte emocional és una tècnica clàssica per a causar un curt circuit en l’anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. D’altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d’accés a l’inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments …
  7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat
    Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. “La qualitat de l’educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i estigui impossibles d’assolir per a les classes inferiors (mireu en ‘Armes silencioses per a guerres tranquil·les) “.
  8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat
    Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte …
  9. Reforçar la autoculpabilidad
    Fer creure a l’individu que és només ell el culpable per la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel.lar-se contra el sistema econòmic, l’individu es autodesvalida i es culpa, el que genera un estat depressiu, un dels efectes és la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!
  10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen
    En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el “sistema” ha gaudit d’un coneixement avançat de l’ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor l’individu comú del que ell es coneix a si mateix. Això vol dir que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control major  i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.

5 thoughts on “Estratègies de la manipulació

  1. Hola, Isidre!
    Millor explicat, impossible. Una vella dita anarquista deia que “calen molts burros perquè alguns vagin a cavall”. Noam Chomsky explica molt bé l’estratègia dels que van a cavall, que passa, sobretot i especialment, en distreure els burros (pa i circ, des de l’època que alguns romans ja anaven a cavall) i fer-los creure que són els únics responsables de la seva condició.
    La llàstima és que no acabem d’encertar en definir, impulsar i fer present l’estratègia dels que vam néixer burros. Fins al punt que, pel que sembla, molts de nosaltres acotaran el cap el proper 29 de setembre. Per a gran satisfacció, evidentment, dels qui van a cavall i dels seus serfs.
    Ara que redescobreixo anarquistes, ens calen milers de Joans Peiró. Que més voldria que sentir la veu potent de només un com ell!

  2. Fa força patxoca aquest bloc. Així doncs, et penso seguir. M’ha agradat molt aquesta entrada.

    Veig que la manipulació és més antiga que la picor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s