Del Visca la Pepa a les reials penques

Ahir mentre estava fabricant uns quan kilets de sabó, vaig sentir per la ràdio que el rei s’estava a Cadis celebrant els 200 anys de la reunió de les Corts espanyoles que van promulgar dos anys més tard el que es coneix com la constitució de Cadis, la Pepa.

Si no recordo malament aquella constitució va ser feta sota la pressió de la invasió napoleònica de la península i que va durar 2 anys abans de ser abolida, com a primera acció de govern, pel retornat Ferran VII, avantpassat lamentable del rei actual. En el poc temps de vigència (va ser efímerament restaurada durant el trienni liberal, del 1820 al 1823) va ser un exemple en el seu temps de democràcia i de sobirania popular, que la monarquia i el clero es van encarregar de desmuntar per reinstaurar l’absolutisme més ranci.

Tot anava acompanyat per unes abrandades paraules del Bono, falangista sociològic i no nacionalista espanyol, en defensa de la “pàtria” i de la”nació”. No he sentit que ningú recordés la responsabilitat de la monarquia en els quasi dos segles de plom que van esdevenir després de l’abolició.

El món al revés, o la barra d’alguns.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s