Pekka Himanen, el filòsof dels hackers

Tenim per Barcelona al filosof fines Pekka Himanen del que fa ja anys vaig llegir el llibre  “La ètica del hacker i l’esperit de la era de la informació (en PDF)” i recordo molt clarament la definició del mot hacker, sovint anorreat pels mitjans de comunicació i assimilat al de cracker, persona que comet delictes valen-se de la tecnologia. Aquest aclariment em va desvetllar que darrera aquest concepte hi ha tota una filosofia i forma de veure la vida que ha florit espectacularment en entorns vinculats a la tecnologia i al programari lliure i que sovint contamina, positivament,  aspectes de la vida quotidiana.

El hacker és una persona encuriosida, la seva forma de treballar te molt a veure amb l’artesania (diu Himanen que un fuster també pot ser un hacker), és l’esperit de posar-se reptes i superar-los, d’investigar per mera curiositat intel·lectual. Es treballar en el que un li agrada i no importa el nivell d’austeritat que això impliqui (un hacker pot sobreviure a base de donuts i coca-coles…)

Però on l’ètica pren força és en l’esperit de compartir, de treballar en xarxa, en comunitat, de sumar el teu esforç al d’un altra. La filosofia és clara: jo sumo el treball que faig per gust, al treball que tu fas i aquest al de un altre… i tots plegats fem coses importants i trenquem fronteres. El sistema operatiu GNU-Linux n’és un exemple ben clar. D’altres, potser no tant evidents, són per exemple  la Viquipèdia, on una pila de hackers anònims són capaços de crear i construir plegats, perquè els ve de gust, la més gran enciclopèdia multilingüe mundial. Darrere de Creative Commons hi ha també molta d’aquesta ètica en impulsar la lliure circulació de la informació i del coneixement

Es contraposa a l’ètica protestant del treball considerat com una obligació feixuga i inel.ludible de tot esser humà (treball, ve de tripalium, el jou on els romans lligaven i torturaven als esclaus, és sofriment) i ofereix una alternativa més anarquista, creativa, apassionada i alliberadora de la relació de la persona amb el treball. Contraposa l’academia (en el sentit platònic) al monestir, com a formes de creació i relació obertes o tancades, lúdiques o monòtones, lliures o autoritàries, conceptes molt semblants als del polèmic Eric S. Raymond (La catedral i el basar)

Encara que ja han passat uns anys és molt llegible, hi trobareu també un pròleg del Linus Torvals i un epíleg del Manel Castells.

[La ètica del hacker i l’esperit de l’era de la informació]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s