Cadires buides a Oslo

Cadira buida per a un Nobel

Diu el govern xinès que els simpatitzants de Liu Xiaobo són uns pallassos, així que em sento afalagat de que les meves simpaties pel poeta premi Nobel de la pau xinés m’acostin a la noble professió de Charlie Rivel.

A divuit països, de les democràcies més florides del món, no els agrada l’art de fer riure i han fet “boicot” al lliurament del premi però la veritat és que a la sala on s’ha celebrat la cerimònia, només havia una cadira buida, la de Liu Xiaobo.

Jo, pallasso de mena em quedo amb el poema del flamant premi Nobel, que sortia avui a la portada del diari ARA. No per fer riure, per solidaritat.

És negra nit i pedalo per la carretera deserta,
m’aturo en un quiosc de cigarrets.
Un cotxe em segueix, xoca contra la meva bicicleta,
i un tros d’animal em subjecta.
M’emmanillen, m’embenen els ulls
i em tiren en un furgó policial que no va enlloc.

 

Un instant tremolós, un parpelleig
m’aboca a la consciencia: encara soc viu.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s