Cada paraula és un batec de vida!

Joana Raspall el Jardí Vivent

Portada del Jardí Vivent

La Joana Raspall, Creu de Sant Jordi, és una venerable poetessa de la meva ciutat que expressa la seva sensibilitat amb haikús i tankes. Llegeixo a “Fet a Sant Feliu” que fa pocs dies va presentar el seu nou poemari, “El Jardi Vivent” organitzat en quatre parts, cadascuna d’elles dedicada a una flor: les violetes, les margarides, les roses i els pensaments. Així que si voleu fer un regal per Reis, aquest poemari és una bona idea.

Mentre i per acomiadar l’any amb bones vibracions, un petit tast (fragments del llibre “Arpegis”:

La posta és lenta;

li pesa endur-se un dia

ple de desitjos.

L’ametller gosa

florir quan la glaçada

està distreta.

Estic desperta?

Potser abans vivia

el somni d’ara?

Com puc resoldre

el guirigall de dubtes

sense traïr-me?

Jo caminava

creient que estava quieta

i el món corria.

Cada paraula
és un batec de vida

que vol donar-se.

5 thoughts on “Cada paraula és un batec de vida!

  1. Magnific Isidre, moltes gracies per aquest regal, ha estat per mi un plaer rebre aquesta E-mail.
    Jo tambe et desitjo un joios bon any 2011
    Josep Maria

  2. Be, una cosa que vaig oblidar de posar es que els fragments del poema no són del llibre “Jardí Vivent” sinó d’un de ja fa uns anys i que es diu Arpegis.

  3. Molto bella; grazie Isidre. Buon Anno!
    Ricambio con un frammento di una poesia di Alda Merini (“Superba è la notte”) :
    “La cosa più superba è la notte quando cadono gli ultimi spaventi e l’anima si getta all’avventura”.

    Y con una poesía de Luis Cernuda:
    “Haciéndose tarde
    Entre los últimos brotes
    la rosa no se ve rara,
    Ni la alondra al levantarse
    Atiende a quel el sol retrasa,
    O el racimo ya tardío
    Cuida si es mustia la parra.
    Pero tu cariño nuevo
    La estación piensa acabada.
    Pues la alondra con su canto
    Siempre puebla la mañana
    Y la rosa y el racimo
    Siempre llenan la mirada,
    Entonces, deja, no pienses
    En que es tarde. ¿Hubo tardanza
    Jamás para olor y zumo
    O el revuelto de algún ala?
    Fuerza las puertas del tiempo,
    Amor que tan tarde llamas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s