Sectes pul·lulant per Sant Feliu

Recicla els Gedeons

Avui per la tarda, els estudiants de l’IES Martí Dot han rebut un regal a la sortida de classe: un Nou Testament, ben editat i en un català força millorable. Els autors del regal eren tres individus vestits de blanc que acompanyats d’una pila d’aquests pamflets, els anaven col·locant a les mans dels sorpresos estudiants que els acollien sense dir ni piu, per pur acte reflex.

El meu fil ha estat un dels agraciats, així que he pogut fullejar el “regal”.  A la portada, només el títol de la novel.la amb un discret logo, tot molt sobri. Has d’entrar a llibre per saber que l’editor és una secta religiosa anomenada Gedeons Internacionals, que segons ells són casi una ONG d’ànimes caritatives que tenen la missió de colgar-nos amb la paraula de Déu, versió escrita. I sembla que literalment ho estant fent ja que afirmen haver repartit 1400 milions de libres. Després ve tota la verborrea habitual i prescindible sobre les veritats (les seves) i les evidencies (basades en la fe, of course).

Remenant Internet he trobat que la secta està inspirada en un dels protagonistes del llibre dels Jutges de l’Antic Testament, el Gedeón, un bel·licós personatge que guerrejava per Palestina i que sembla que va ser autor d’una precuela de 300 i que amb aquest nombre de soldats i l’ajut de Yavé va massacrar a uns quants milers de persones que defensaven la seva terra (ja se sap que això és el que fan els “pobles escollits”). La cosa te semblances també amb el “Timbaler del Bruc“: com que eren poquets van fer molt de soroll per acollonir als dolents i així poder matar-los tranquil·lament (Jutges, capítol 7). Una lectura farcida “edificants” exemples per a la nostra joventut.

Així que per propers regals recomanaria donar l’Antic Testament que te més “morbo” (ja sabem que les histories de “sexe i violència” són molt menys avorrides), ara els estudiants ja tenen un llibre més, encara que jo gosaria recordar-los que el contenidor de paper és el blau, per si són allò que el Sant Pare anomena “ateus agressius”.

4 thoughts on “Sectes pul·lulant per Sant Feliu

  1. Síiiiii!!!!

    M’encanten les sectes, sempre m’han semblat d’allò més divertit, sobretot pel “Reverend” Jim Jones i l’espectacle que va muntar a la Guyana. Un crac!

    O la misteriosa desaparició de l’empresa lletera catalana “Rania”. Van enxampar l’amo (no recordo quina secta) i li van treure tota la pasta. Empresa tancada i treballadors al carrer!!

    Últimament trobem que moltes estan invertint en campanyes d’expansió. Recordeu aquella que va contractar tanques publicitàries amb caps d’animals? Eren alemanys, crec…

    Normalment aprofiten buits de poder i de legislació (revolucions, desastres naturals, guerres..) per instal·lar-se a un territori, per muntar la seva “franquícia”. Encara que sigui una petita seu. Ja creixeran més endavant.

    Durant el “Monopoly” de dictadors de Kissinger a l’Amèrica Llatina a la 2a meitat del s.XX s’hi van instal·lar centenars, i (és de suposar que) l’augment de població immigrada d’orígena Europa ha pogut contribuïr en alguna mesura a l’augment d’aquestes organitzacions tan maques i tan rendibles. Heu vist el “Pare de sufrir!!!” davant de la Renfe d’Hospitalet! Boníssim!!

    O els contenidors de roba d'”Humana”, una organització presidida per un vell conegut de la policia (crec que també d’Alemanya) que era molt aficionat al treball esclau i a l’evasió d’impostos. Oju amb les ONG que fomenten el treball esclau o “voluntari forçós” (!?), la línia que les separa de les sectes és molt fina.

    També fa molta gràcia el monestir budista del Garraf. El seu CEO és també un vell conegut de la policia (en aquest cas de Sabadell) que va decidir deixar l’estafa il·legal per finançar-se amb algun tipus d’empresa que no pagués impostos. I una religió serveix perfectament per treure CD’s, muntar restaurants, cobrar entrades i tota la pesca sense pagar-los, no?

    En fi, que muntar una secta no és difícil. Tot són avantatges: no pagues impostos, els teus fidels t’adoren, no cal que tu (l’amo) segueixis les regles ni les litúrgies, i a més pots ser perfectament legal!! L’únic obstacle és étic, i tal i com estan les coses, s’ha de fer pasta com sigui, tu.

    La veritat és que no em preocupa que reparteixin fàbules a la porta de les escoles. Potser són un imperi editorial i es financien amb això(com els testimonis de jehovà, que ara han acceptat una dura reconversió per ficar-se al negoci immobiliari).

    El què si em preocupa són els flyers de “curanderos”. Aquí el mal és tangible, té nom, cognoms i tarifes. No sé quanta gent deu haver estat estafada ja, i quants “remeis” insalubres deuen haver estat consumits.

    I el que ja em refot, és que als flyers figura el telèfon del delinqüent i la poli, com sempre, es dediqui a mejar donuts (o a aparcar malament el cotxe per anar a dinar a La Textura, q

  2. m’ha traït l’enter. Acabo!

    També mola la relació tangencial amb les organitzacions estafadores d’estructura piramidal. Coneixeu Amway? Uns cracs, també!!!

    La facció “tova” d’aquestes organitzacions alegals és Herbalife. De fet (shhhht! és un secret!) a algú del centre de Sant Feliu ja l’han enxampat, i està deixant publicitat a l’Ateneu. Pierda peso! Pregúnteme cómo! Pierda pasta! Pregúnteme cómo también!!

    Perdó per la totxana, però això m’entusiasma!!

    Salut!!

    • Gràcies pel teu comentari, realment molt il·lustratiu. Tot plegat faria riure si no fos per la perillositat que amaga, ja que aquests “personatges” apunten sempre la seva acció sobre les persones en situació de feblesa personal i pq en general tenen un caràcter fortament destructiu.

      • Sip, totalment d’acord.

        Especialment en “apunten sempre la seva acció sobre les persones en situació de feblesa personal”.

        Tots tendim a pensar que “això només els passa als dèbils de ment, mai a mi”. Ha!

        La mateixa font de la història de la llet Rania (no recordo el llibre, si ho recordo et passo la referència, ja que estava bastant bé) deia que la policia, o el cos de torn encarregat d’infiltrar agents en sectes coercitives comptava que havien de fer un percentatge bastant alt de rescats (ara no ho recordo, però era esfereïdor). És a dir, que persones formades i informades, que coneixien la secta millor que ningú, passaven la fase de proselitisme i arribaven a ser adeptes! Quina por!

        El motiu de la meva ironia és perquè veig aquestes organitzacions des d’un sentit estrictament econòmic. És a dir, que sectes petites molt personalistes sí que estan més per la labor de rentar cervells per omplir l’ego del gurú, però quan s’arriba a una estructura més gran, passen a comportar-se com el que són. Una multi-nacional que no paga impostos.

        Els testimonis de jehovà, per exemple: es financien mitjançant micro-pagaments d’una gran base social. És a dir, els seus adeptes paguen d’avançat tota la literatura que després intenten vendre pels carrers (atalaies, desperteus, llibres diversos…). No els obliguen, però comprar més que el teu company és un bon métode d’ostentació social dins el saló del regne. I una secta tan gran ha de cuidar els seus finançadors. Ara vinc: sabeu tot això de que no poden donar sang, rebre trasplantaments, etc?? Doncs serà aquí, perquè quan s’estan expandint per algun país aquestes normes es relaxen fins desaparèixer. En algun país de l’Europa de l’est ja havia passat.

        I ara sí que ja ho deixo. Perdonea la meva verborrea inexacta i carent de referències exactes (que no reals), però l’entusiasme em pot.

        Salut,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s