El agua es nuestra, ¡carajo!

El agua es nuestra carajo

Potser com que sóc català tinc tirada per les causes perdudes, així que avui he anat al Cinebaix ha veure “También la Lluvia” la darrera pel·lícula de la Iciar Bollaín. Tinc ben gravat el meu primer contacte amb el país,  recent aterrat a Santa Cruz i el convenciment de que ho tenen difícil: l’FMI i els nord-americans van perdre un batalla a Bolívia, però la guerra serà llarga perquè l’enemic és despietat i poderós. És la mateixa brutal guerra que va començar quan en Colom va desembarcar i va reclamar la propietat del que no era seu, en nom de la cobdícia i de la religió.

La bona actuació de Luis Tosar (el Malamadre de la Cel.la 211), el ritme de la filmació que et posa sense adonar-te a dins del conflicte. Tota la pel·licula “va per feina”, parla de l’abans, de les atrocitats dels espanyols i de l’ara, de les atrocitats dels nous colonitzadors, el capitalisme globalitzat i depredador. I tot plegat és molt útil per copsar allò que la directora vol expressar i  que Milan Kundera deia en d’altres moments però per iguals motius” la lluita de l’home contra el poder és la lluita de la memòria contra l’oblit“.

Si voleu saber-ne més hi ha aquest excel.lent bloc de la pel·lícula, amb propostes per aprofundir-ne la vessant social.

Papas, pollastres i la Rahola

Seu del govern bolivià, Palacio Quemado, Plaça Murillo

A la dreta, seu del govern bolivià, el Palacio Quemado, a la Plaça Murillo

Si que tinc una certa predisposició vers Bolívia, l’any que vaig estar treballant amb el Ministeri d’Educació bolivià tot i que no va donar uns resultats totalment positius, si que em va permetre tenir una mirada menys superficial sobre el que passa, passava al país.

D’entrada, tinc tirada a posar-me al costat del que percebo com a més feble. I l’Evo Morales i el seu govern son febles davant la prepotència occidental, nord-americana i europea, que han utilitzat i utilitzen la força per sotmetre el feble i que quan no poden usar la força, deprecien i ridiculitzen.

Per això cada cop que el president bolivià fa una de les seves, surten els mitjans de dretes occidentals a ridiculitza-lo, a menystenir-lo, a posar en primera línia la incultura de l’indi del altiplà (fàcil de manipular, diuen).

Dijous passat la columnista Pilar Rahola, feina una de les seves columnes en les que diu que no volia fer-ho però que li han obligat i tenyint el seu article de pseudo-feminisme acaba treien la poteta neocon i insultant al president Morales (“cómicos, ridículos, delirantes e incultos“), faltant el respecte a les més de 20.000 persones que l’escoltaven i atribuint-se la veritat sobre hormones, pollastres i homosexualitat.

Per sort el divendres sortia la rèplica assenyada a Público (ui, Rahola!) de la mà del columnista Juan Carlos Escudier, que des d’un punt de vista més objectiu i mesurat situava la intervenció del president bolivià en el context que tocava: la defensa dels productes autòctons, durament conreats pels habitants de l’altiplà “el pollo criado en casa, antes que el industrial; la papa autóctona, antes que la patata holandesa; y la chicha antes que la Coca-Cola

Llegiu els dos articles i penseu en quin dels dos és ridícul, delirant i inculte. Còmic però, cap dels dos

[La Vanguardia, Pilar Rahola, El pollo homosexual]

[Público, Juan Carlos Escudier, Evo el indígena gracioso]

Sueño con serpientes

Hi ha homes que lluiten un dia
i són bons.
Hi ha altres que lluiten un any
i són millors.
N’hi ha que lluiten molts anys
i són molt bons.
Però hi ha els que lluiten tota la vida:
aquests són els imprescindibles.
Bertolt Brecht

[Youtube=http://www.youtube.com/watch?v=InH-iUD_7e8]

La Mariana de Bolívia m’ha fet memòria.

[Sueño con serpientes. Silvio Rodríguez]

Recordant Bolívia

Capacitació de mestres a Chorcoya Avilés

Capacitació de mestres a Chorcoya Avilés

Fa poc més d’un any que vàrem finalitzar el projecte de formació de formadors TIC a Bolívia. El treball va tenir un desenvolupament complexe ja que la tensió política que aleshores vivia el país i la incessant rotació de responsables polítics ens va fer suar la cansalada en la concreció de cadascuna de les feines.

El programa va acabar sobtadament quan ja teníem un 70% de la feina feta, havíem transferit i contextualitzat els  materials metodològics (l’Ordinador Pràctic), fet dues formacions presencials amb un grup de 40 formadors de mestres i realitzat diverses accions de formació e-learning, tot plegat enmig d’un cert caos polític (referèndum sobre els governadors i el president).

Però aquesta setmana he rebut un cert flash-back que m’alegrat la vida. Notícies del ministeri (de canvis de personal, com sempre però positius). Notícies de la Red TicBolivia a càrrec del seu entusiasta director, en Sergio Toro i ahir aquest post d’un blog de la localitat de Chorcoya, al departament de Tarija on parlen de la feina que estan fent usant els materials i coneixements que els varem ajudar a organitzar. Així que d’alguna manera hem fet “ayni

El llac Titicaca desapareix

Llegia ahir al 3cat24, la noticia que a causa de la disminució de les pluges i de la neu que cau als Andes, el llac Titicaca està en procés de desaparició, i amb ell un mode de vida i una cultura.

Vodpod videos no longer available.

Sembla mentida que així sigui, el llac és enorme, és com un mar interior, però les paraules del Lluís Basteiro, de l’Agència Catalana de Cooperació, semblen clares: a la desaparició de les geleres andines, s’hi suma l’augment de la contaminació provocat per el canvi de sistema econòmic, que esta evolucionant de la pesca a la ramaderia.

Fa poc més d’un any, varem poder dinar amb el Lluís, ell ens explicava els projectes de la Agencia, vinculats sobretot a temes de sanejament d’aigua potable a diverses zones de Bolívia i les dificultats enormes que el país ha de superar. Sembla que els efectes del canvi climàtic comencen castigant als més febles.

Les barques de totora, ara només per las turistes

Les barques de totora, ara només per els turistes

La totora, omnipresent, serveix per a tot

La totora, omnipresent, serveix per a tot

Les llames ja no són l'eix de l'económia

Les llames ja no són l'eix de l'economia

No podem perdre aquests blaus

No podem perdre aquests blaus

Copacabana, al canto bolivià del llac

Copacabana, al cantó bolivià del llac

L'estret de Tiquina uneix la part gran i petita del llac

L'estret de Tiquina uneix la part gran i petita del llac

Això no deu ser ni el 10% del llac

Això no deu ser ni el 10% del llac

El nevado... cada cop menys "nevado"

El nevado Illimani cada cop menys "nevado"

CDC i Bolívia

Llegeixo a e-noticies que CDC mitjançant la Fundació CatDem (vaja, la Fundació Trias Fargas de tota la vida, especialistes en actes musicals i cant coral) CDC dóna suport a l’alternativa a Evo Morales, el president actual de Bolívia.

I sembla que sense posar-se vermell ni petar-se de riure, un dels patrons de la fundació va dir: “les ideologies han fet molt mal a llatinoamèrica” i que “la pobresa i la desigualtat social no es curen amb ideologies sinó amb líders capaços de prestigiar el país i donar respostes a les necessitats dels ciutadans”.

No consta en l’article que digues que la seva recepta passa per privatitzar els recursos naturals i de pas fer negoci a costa de la població, abandonant de passada els tímids avenços en justícia social i educació aconseguits els darrers anys. Què coi, que les ideologies bones són les de dretes, com a Colòmbia que mana tot un senyor, no un indi amb jersei!

forges-lo-de-bolivia-no-tienen-nombreLa vaig posar fa temps, però no em resisteixo a repetir-me

¡Llega Ana Candela!

ana candelaMiro embadalit i amb un punt d’enveja, el bloc on el meu amic Juan i seva companya Carmen relaten l’aventura que estant vivint a Cochabamba, Bolívia.

Estant en el tram final de l’adopció de l’Ana Candela i en poques setmanes tornaran a casa seva, a Madrid i finalitzaran més de dos anys de papers, reunions, esperances i desespers. Ara tot això ja queda lluny, esborrat de cop per el lluminós somriure de la seva filla.

Vec al Juan passejar (i babejar, orgullòs) amb la nena de la mà i només puc desitjar-los, de tot cor,  molta, molta felicitat. Ja tenim ganes de que arribi l’Ana Candela i conèixer-la en directe.