La joia (continguda) de ser suplent

paperetes

7,52 del diumenge, enlloc de posar a punt la bicicleta per anar fer un tomb, estic a la porta del meu col·legi electoral: soc suplent del president! A dins un guàrdia urbà encén els llums i revisa tot. Soc el primer en arribar. 7.55 arriba el president (de l’altra taula, grrrr). Posem cara de pringats quan el guàrdia urbà ens fa lliurament oficial de la seu electoral i ens diu que ell volta per allà, que és la seva zona.

Arriba la resta de la gent, total som 16 persones: un president més dos vocals per taula, afegits els suplents primers i segons de cada càrrec (falten un vocal i un suplent). Em manifesto encantat de coneixer el meu president que em retorna a la meva “categoria” de suplent. Fem rotllana quan arriba la funcionaria amb les caixes de instruccions, nombrà els nominats als càrrecs oficials i un suplent segon passa a ser titular. El grup es divideix facialment en dos: sis amb cara de resignats i 10 contenint un somriure per sota el nas. La funcionaria ens diu que els suplents ja podem marxar i que els titular ja poden ocupar la taula.

Marxem entre desitjos de que tot vagi bé per als que es queden, a fora mentre anem cap a casa comentem la sort que em tingut de ser suplents. D’aquí a un parell d’hores, quan vagi a votar,  aniré a saludar el meu president.

“Tot i la crisi”

El diari de dretes i pro-convergent, “La Vanguardia” ens avisava dissabte que encara es pot collar més a la classe mitjana, ja que sortim de vacances “tot i la crisi“. Ara bé, sinó sortíssim també en tindríem la culpa perquè “no gastem prou
Colla de malparits!

La Vanguardia - 30 juliol - Tot i la crisi

Homenatge a Catalunya II, pioners de la nova economia

Més enllà de la crisi està la vida… així comença el vídeo fet per Joana Conill, Manuel Castells i l’Àlex Ruiz, cuinat al rebost del IN3 i que porta per títol “Homenatge a Catalunya II” rememorant el relat gens convencional de George Orwell sobre la guerra civil. Després d’un repàs ràpid del que portem de crisi, entra a parlar, en format d’entrevista, amb persones que han endegat projectes innovadors que signifiquen superar la vella economia, la que ens està portant al desastre.

Xarxes de intercanvi, projectes d’agricultura ecològica o d’horts urbans, banca ètica, cultura popular… tots plegats pioners de la nova economia caracteritzada pel respecte al medi ambient i a les persones i sobretot fonamentada en la ètica com a base per la relació econòmica i social, coses totalment alienes a allò que s’anomena “mercats” i que ara està en mans del bancs.

Són especialment interessants els espais de criança compartida, educació lliure, universitats populars,… que ofereixen l’intercanvi de coneixement com a noves formes d’accés a l’aprenentatge o bé la descentralització i la estructura en xarxa que adopten aquestes iniciatives, sovint recolzades en webs, blocs o xarxes socials basades en programari lliure i en llicencies obertes.

La base de tot són les persones, el control de la pròpia vida, a no hipotecar el teu temps en un treball fix, a poder utilitzar les teves mans per construir tot allò que necessites per viure. Creativitat, solidaritat, horitzontalitat de les relacions humanes, autosuficiencia, decreixement, no violència…  són els nous paradigmes d’aquests brots verds de la nova economia.

Llavors de vida plantades als marges de la societat.