“Tot i la crisi”

El diari de dretes i pro-convergent, “La Vanguardia” ens avisava dissabte que encara es pot collar més a la classe mitjana, ja que sortim de vacances “tot i la crisi“. Ara bé, sinó sortíssim també en tindríem la culpa perquè “no gastem prou
Colla de malparits!

La Vanguardia - 30 juliol - Tot i la crisi

Anuncis

Homenatge a Catalunya II, pioners de la nova economia

Més enllà de la crisi està la vida… així comença el vídeo fet per Joana Conill, Manuel Castells i l’Àlex Ruiz, cuinat al rebost del IN3 i que porta per títol “Homenatge a Catalunya II” rememorant el relat gens convencional de George Orwell sobre la guerra civil. Després d’un repàs ràpid del que portem de crisi, entra a parlar, en format d’entrevista, amb persones que han endegat projectes innovadors que signifiquen superar la vella economia, la que ens està portant al desastre.

Xarxes de intercanvi, projectes d’agricultura ecològica o d’horts urbans, banca ètica, cultura popular… tots plegats pioners de la nova economia caracteritzada pel respecte al medi ambient i a les persones i sobretot fonamentada en la ètica com a base per la relació econòmica i social, coses totalment alienes a allò que s’anomena “mercats” i que ara està en mans del bancs.

Són especialment interessants els espais de criança compartida, educació lliure, universitats populars,… que ofereixen l’intercanvi de coneixement com a noves formes d’accés a l’aprenentatge o bé la descentralització i la estructura en xarxa que adopten aquestes iniciatives, sovint recolzades en webs, blocs o xarxes socials basades en programari lliure i en llicencies obertes.

La base de tot són les persones, el control de la pròpia vida, a no hipotecar el teu temps en un treball fix, a poder utilitzar les teves mans per construir tot allò que necessites per viure. Creativitat, solidaritat, horitzontalitat de les relacions humanes, autosuficiencia, decreixement, no violència…  són els nous paradigmes d’aquests brots verds de la nova economia.

Llavors de vida plantades als marges de la societat.

Banca i ètica, molt més que un oxímoron?

Banca ètica

Hi ha coses que semblen contradictòries, per exemple “intel·ligència militar” com deia mig en conya, però molt seriosament en Groucho Marx o bé “tolerància cero” que deu ser l’oxímoron preferit del Felip Puig. Però segurament un dels oxímorons més actuals és el que ha popularitzat l’Arcadi Oliveres, la “banca ètica

Ahir al Cinebaix, després de veure la pel·licula “Déu Salvi Islàndia” varem poder escoltar les paraules d’en Ramon Pascual que ens va explicar la iniciativa de banca ètica impulsada per Coop57, una cooperativa de serveis financers al servei de l’economia social.

El model, totalment basat en la confiança (i amb un índex de fracàs pràcticament zero) ajuda només a organitzacions socials (no a particulars) amb un model ètic d’activitat, finançant projectes que generen ocupació i desenvolupament. Tot està molt regulat i organitzat (i al marge del sistema bancari tradicional), el sistema d’avals és distribuït entre moltes persones que es responsabilitzen d’una petita part del crèdit.

L’any passat van finançar 150 projectes per un import de 6,5 milions d’euros. Obtenen el recursos emeten bons (com els de la Generalitat) retribuïts amb un interès.

[Fetasantfeliu: Entrevista a Ramon Pascual]

Plutocràcia mercantilista

plutocracia

Espanya és una democràcia segrestada per les grans empreses, per una plutocràcia mercantilista que ha posat les institucions de l’Estat al seu servei.

———–

Roberto Mangabeira Unger, exministre d’Afers Estratègics del Brasil amb Lula,

[Vist a Escolar.net]