Acreditació ACTIC al Centre Conecta de Diversitat Lúdica

 

Centre Connecta Diversitat Lúdica

Centre Connecta Diversitat Lúdica

 

El Centre Connecta del Club d’Esplai Diversitat Lúdica ha estat acreditat com a centre col·laborador l’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC), això vol dir que el centre degà  d’educació digital a Sant Feliu, acredita la competència digital, entesa com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per assolit objectius determinats amb eficàcia i eficiència.

A partir d’ara el Centre Connecta, ubicat al barri de Can Calders, podrà ampliar la seva oferta als ciutadans amb la possibilitat de preparar-se per assolir aquesta acreditació, reconeguda oficialment i  molt útil per millorar les expectatives d’obtenir feina.

L’acreditació com a centre ACTIC del Centre Connecta de Diversitat Lúdica, suposa un reconeixement de la tasca d’alfabetització digital que es realitza des de l’any 2001, quan d’una manera absolutament pionera es va obrir el primer espai totalment equipat i amb connectivitat a Internet de Sant Feliu. Des de fa quasi 10 anys l’activitat ha estat ininterrompuda i han passat per les seves instal·lacions prop de 5.000 ciutadans.

I també és un reconeixement al esforç de la societat civil per oferir als ciutadans serveis innovadors, de qualitat i que responen a necessitats reals.

Anuncis

Carnaval 2010

El carrer Santa Creu, el nucli del nostre barri, va acollir amb aplaudiments la multitudinària comparsa de l'esplai.

Diversitat Lúdica és una entitat en la que un es sent orgullós de participar-hi. Dissabte passat, dissabte de carnaval, més de 200 persones, nens i nenes, joves, monitores i monitors i pares i mares, van posar la cirereta a un treball que va començar el novembre passat. Una gran fita per una jove organització de base que aspira a fer ciutat i ciutadania i que enguany celebra els 10 anys de vida.

Multitud de reunions, d’hores dedicades a confeccionar disfresses, de tardes de dissabtes d’assaig, van culminar en una tarda d’alegria boja i d’expressió del sentit del ciutadania que dona el participar en la vida pública. L’esplai te també un pes significatiu en la comissió de carnaval, aporta seny i maduresa organitzativa, aporta solucions i imaginació i, sobretot, predica amb l’exemple. Això dona més feina i l’Ivan ho sap molt bé, però també sap que val la pena.

Potser és poca cosa, però l’aprenentatge de la ciutadania, de participació en la comunitat, es fa així, poc a poc, aixecant l’edifici des de la base i procurant que tots, des dels més grans fins als més petitons si trobin reflectits. Els monitors i monitores, més de 20, els pares i mares, i sobretot els nens i nenes, avui són una mica més rics i una mica més feliços.

El carnaval passarà, però els valors que ens han acompanyat en tot el procés són per a tota la vida.

I felicitats pel primer premi a la millor comparsa infantil.


Ball de la comparsa infantil


Ball de la comparsa d’adults

[Diversitat Lúdica, 10 anys fent esplai]

Drets dels infants 2009

Diversitat Lúdica organitza la celebració

Diversitat Lúdica organitza la celebració a la ciutat

Club d’Esplai Diversitat Lúdica

Puigmal

Llegeixo al 3cat24, que dos persones han mort i tres més han estat rescatades amb hipotèrmia i tot no conèixer les circumstancies d’aquest fet tant desgraciat, fan bo allò de que a la alta muntanya, mai s’hi ha d’anar a la lleugera.

Dec haver pujat al Puigmal sis o set vegades, la majoria d’elles com a guia amb grups d’adolescents de l’esplai i alguna amb molta neu i fred intens, les muntanyes de Núria són especialistes en canvis sobtats de temps. Puc dir doncs que tinc una certa experiència, que combinada amb sentit comú, una bona forma física i amb un bon equipament, em donaven  el plus de seguretat imprescindible en les pujades hivernals (les preferides!).

Podia haver pujat alguna vegada més, però almenys en dos ocasions vaig abandonar, la torbonada en una ocasió i els dubtes sobre les possibilitats del grup que portava en l’ altra, varen ser-ne les causes de la renúncia.

Fa ja bastants anys, tants com 20, pujaven amb sis adolescents de l’esplai, jo i el Javi, un company del grup excursionista com a monitors, era el més de febrer del 89, al sortir feia bon dia però amb força fred, accentuat per un ventet costant. La neu estava gelada, nosaltres portàvem l’equipament i la vestimenta adequada al que esperàvem trobar-nos i els joves que guiàvem no eren del tot inexperts.

A l’alçada de l’embut, sobre una pendent gelada, en la que nosaltres calçàvem grampons, ens trobem un grup d’esplai format per uns quinze nois i noies de 10 o 12 anys, amb els seus monitors. La majoria calçaven xiruques de tela, o botes de trekking. En un pas relliscós, un noiet estava intentant passar una llengua de glaç en forta pendent. No duia ni piolet, ni botes adequades. Al altra banda del pas una “monitor” (per no dir, un ximplet) l’estava encoratjant: –vinga, no siguis gallina, tu pots passar– eren alguns dels seus crits. El nen esta aterrit i mort de fred, el meu company i jo el varem agafar un per cada braç i enlairant-lo, el traguérem del malpas.

Ja al costat del ximple que feia de monitor, varem començar a escridassar-lo, tirant-li en cara el seu mal cap. Ell es defensava dient que això “curtia“. Reunits els grups al voltant nostre, els varem dir que ja estaven tornat cap a Núria, que el que feien era una animalada i extremadament imprudent, ja que s’arriscaven a alguna congelació, que el Puigmal a l’hivern no és una broma. Per sort ens varen fer cas i giraren cua perquè més amunt el temps va empitjorar.

Nosaltres varem fer el cim, els últims trams sota més fred i un vent que gelava la respiració. Aquest cop varem pujar, però no em penedeixo gens de les vegades que no ho he pogut fer, al Puigmal, a l’Aneto, al Pedraforca, al Mont Perdut,…

Si un dia no es pot, sempre s’hi podrà tornar, la muntanya és per gaudir-la, no per deixar-hi la pell, demostrant no se sap què.

David, Javi, David, Quique, Natxo i Cristina. Una estona de descans

David, Javi, David, Quique, Natxo i Cristina. Una estona de descans.

Al cim, amb el temps tancat, el Natxo aixeca el piolet

Al cim, amb el temps tancat, el Natxo aixeca el piolet. Foto i cap avall.

l’esplai ara i aquí

els centres d'esplai ara i aqui

Els centres d'esplai ara i aquí

Divendres passat varen presentar en una reunió de treballadors de la Fundació Esplai, el que pretén ser el llibre de capçalera del lleure articulat al voltant del concepte “esplai”. Son una cinquantena de pagines dedicades a posar blanc sobre negre els principals elements del lleure educatiu associat.

Si sou dels que porteu temps i esteu en actiu, trobareu coses que ja “sonen”. Els valors que emmarquen la missió són els mateixos que va impulsar el Movibaix, ara deu fer uns 20 anys, en un document similar que se’n deia Azimut.

Incorpora com a novetats la immigració, fenomen inexistent als 90 i avui un repte de primer ordre que encaren cada dia els centres d’Esplai, introduint el concepte de multiculturalitat (pertinences múltiples) com a element enriquidor del concepte de país. La insistència en el lleure de qualitat com a punta de llança per aconseguir la consolidació i reconeixement social del esplai, expressat de distintes maneres, està també ben plantejat al llibre i reforça el convenciment de que els centres de lleure són veritables escoles de ciutadania i democràcia.

M’agrada també la incorporació del concepte de inclusió social, proposant l’esplai com a estri per aconseguir-la. La intergeneracionalitat, integració de la disfuncionalitat i de la diferencia, la coeducació… han anat madurant, com un bon vi, des dels ja vells temps del Movibaix.

Parla de les tipologies d’entitats, però crec, al meu entendre, que es queda curt i que no planteja que l’evolució dels esplais passa més per desenvolupar models d’estructura més comunitària i no tant monogràficament de lleure infantil i juvenil, fàcilment derivables en oci infantil i en prestació de serveis (el dilema subjacent de participants-clients, models més socials versus models més neo-lliberals).

Trobo a mancar dues coses, la primera, les TIC, ventilada en tres paràgrafs a la pàgina 14 i en una línia en el catàleg d’activitats de la pàgina 44. Això deixa de banda una realitat que avui en dia ocupa el lleure i el temps dels infants i dels joves i també que, tot proposant el centre d’esplai com una suma de voluntats locals (escola, família, monitors i monitores, comunitat), no planteja el potencial de les xarxes socials com a estri d’articulació d’aquesta realitat i segueix suggerint una estructura piramidal en la interacció dels esplai amb el seu entorn.

Tot i que haig de dir que el llibre m’agrada globalment i que de segur farà molta feina, la segona cosa que trobo a faltar és que tot plegat no deixa de ser una descripció d’intencionalitats i que explica poc o gens com s’ha de fer tot això. Crec que falta metodologia, articulació de mecanismes de participació i motivació, propostes de sostenibilitat i, principalment, una posada al dia de la formació dels monitors i monitores, concebent-la com a estri de transmissió de coneixement i de dinamització de la xarxa.

Tot plegat no és fàcil i suposo (ara que hem recomençat) que això serà tema d’un altre llibre. De moment, i desprès de força temps de sequera, dues bones noticies per a l’esplai en pocs dies.

Vine al cau/esplai

L'esplai es una veritable escola de ciutadania i participació

L'esplai es una veritable escola de ciutadania i participació

La Secretaria de la Joventut, conjuntament amb les principals organitzacions que formen la constel·lació del moviment de lleure a Catalunya han editat una serie de vídeos, que fan un repàs, des de distints punts de vista sobre el que és l’educació en el lleure i les virtuts i valors que l’emmarquen.

Són vídeos curts, fàcils de veure i disponibles en distintes llengües, a part del català, adaptats per tant a la realitat multicultural del nostre país.

Parlen dels monitors i monitores (centrat en l’Esplai Sant Llorenç, de Sant Feliu), de les activitats de l’esplai, amb el Pingüí de Sant Andreu de la Barca. Parlen també del Cau, la versió escolta de l’esplai, de les sortides i clou amb un vídeo de síntesi sobre els valors de l’educació en el lleure. Els vídeos estan ben fets i reflecteixen la realitat d’aquest moviment educatiu, tant important a Catalunya i sovint tant ignorat i menystingut.

La iniciativa s’acompanya d’una base de dades que intenta recollir i localitzar fàcilment el conjunt del lleure català. Aquí trobareu les de Sant Feliu, bastant des-actualitzada (ni Garbí, ni Sanjoni existeixen!), el que fa pensar que no està gaire contrastada. També trobo a faltar que la base de dades inclogues les adreces web de les entitats que en tenen. Seria una posada al dia complerta, per a una iniciativa esplèndida..

Diversitat Lúdica, 10 anys fent Esplai

dl10anysDiversitat Lúdica ha fet pública la presentació del nou curs. La novetat més destacada és que aquest curs es celebrarà el 10è aniversari de l’associació.

Des d’aquella reunió, el 5 de febrer del 2000, a l’alberg del Masnou, on es va constituir formalment l’entitat, fins ara, s’han  fet moltes coses, algunes absolutament pioneres a la ciutat, com per exemple el Centre Connecta, el primer d’aquestes característiques a la ciutat, que va treballar per superar la divisòria digital, el treball per a la ciutat amb activitats de foment de la participació ciutadana , com el carnaval o de promoció de la cultura com la Tarda de Contes.

Lluny queda també l’any 2002 quan es va lluitar aferrissadament per aconseguir per a les entitats d’educació en el lleure de la ciutat la gestió dels Casals d’Estiu, aleshores en mans d’empreses privades o la consolidació de les activitats diàries, lenta i amb giragonses però ja aconseguida i l’establiment de pactes de col.laboració i treball conjunt amb els Serveis Socials municipals per a l’atenció de la infància desprotegida i l’atenció de la nova immigració fenomen que a crescut a la nostra ciutat al mateix temps que l’esplai. I més recentment, el Connecta Jove, que aporta futur i aires nous a l’esplai i el punt de revolta que tot projecte social necessita.

Queden assignatures pendents, eternament pendents… consolidar un finançament estable i suficient, el nul recolzament econòmic municipal pel sosteniment del Centre Connecta o el treball per aconseguir millors locals per a oferir millors serveis a les famílies de la ciutat, amb la fàbrica de les Tovalloles en l’agenda… I en clau interna adequar l’estructura social als nous temps que demanen sistemes de gestió més democràtics, més oberts i participatius.

De fet l’esplai va tenir una prèvia. Un any abans creixia la llavor de l’entitat com a secció infantil i juvenil de l’AFAP, on gent com l’Ivan, la Mireia, els Xavis, (el gran i el petit), la Violeta, la Marta, la Rosa, el Pepe, la Mercè, la Imma, l’Anna,… i els que segur em deixo i que van ser el veritable llumí que va encendre el foc que durant 10 anys ha impulsant un projecte engrescador, innovador i pioner en moltes coses i plenament vigent i amb molta feina encara per fer.

Feina que hauran de fer molts dels que van començar i que encara hi som, amb el cor o amb les mans i que sumen el seu entusiasme al de gent com la Sheila, l’Alex, la Gemma, la Sara, el Jacobo, la Rosa, la Rocío… i que constitueixen el present i sobretot el futur del projecte de l’esplai. Entremig records molt especial per persones que van deixar empremta en el projecte i que la vida els ha portat per d’altres viaranys, la Patrícia, la Cristina, l’Ester, la Raquel… (ai, la memòria, disculpeu-me).

A tothom (als esmentats i als no esmentats) una abraçada i moltes felicitats. Ha estat un plaer i un privilegi servir un projecte amb tant de sentit i amb tanta passió. Gràcies a totes i a tots!