Un sopar molt especial al IES Martí Dot

El passat dia 19, els nois i noies del grup de teatre de l’IES Martí Dot ens van oferir al Centre Parroquial “Un sopar molt especial” l’obra de teatre que havien estat preparant durant força mesos. El resultat molt motivador, ha estat un salt respecte a la representació de l’any passat. Moltes felicitats.

Estudiar amb portàtil a secundària (4)

.

Dimecres passat vaig assistir a la reunió de pares i mares del curs. Aquesta reunió es fa amb el tutor i és habitual a cada principi de curs. La novetat és que per primer cop la reunió va tenir com a eina central les noves pissarres digitals i això va donar una mica més de interès. Poso un exemple, al parlar del crèdit de síntesi, que enguany faran els nostres fills i filles a l’Empordà, el tutor, àgilment va anar a una carpeta del seu PC i ens va passar una selecció de fotografies dels llocs que visitarien els nostres fill. Si a més ens hagués ensenyat en un Maps l’itinerari ja haguérem flipat del tot.

Com que no puc estar-me callat, vaig plantejar dues qüestions a la reunió, de les que no vaig obtenir resposta clara:

La primera anava sobre les noves possibilitats tecnològiques i les famílies. Podrem els pares i mares consultar les notes o l’assistència dels nostres fills accedint a la intranet de l’Institut? Podrem comunicar-nos amb els tutors o els professors per via telemàtica (encara que fos per correu electrònic)?. La resposta va ser evasiva, potser si però aquest any no, que ja tenim prou feina. Hem sembla que tardarem uns anys perquè mestres, famílies i alumnes fem la “xarxa social de l’Institut“, però hi ha coses que hem sembla que no cal esperar per implementar-les

La segona anava sobre l’ús dels sistemes operatius a l’aula, recordem que les màquines venen dotades de dos sistemes operatius, el Windows pel qual la Generalitat paga uns diners en llicencies i el Linkat que es projecte de sistema operatiu Linux del Departament d’Educació, també pagat per la Generalitat (en els dos casos vol dir que paguem els ciutadans). La pregunta era quina política hi ha d’ús dels dos sistemes?, s’alternarà l’ús com amb les llengües?. Aquí la resposta va ser zero, el tutor em va reconèixer que aquest tema no s’havia abordat i em vaig quedar amb la sensació de que realment feia molta mandra abordar-lo. Així que la famosa informatització de l’ensenyament es farà íntegrament en Windows i que el nostre sistema públic d’educació tindrà com a missió preparar els futurs clients de l’empresa dels senyors Balmer i Gates.

Segueixo tenint confiança en el sistema (encara que pequi d’ingenu, com en deien en algun comentari) però ara per ara el programa de portàtils a les escoles només és això:  màquines i llibres virtuals.

D’aquests en parlarem aviat, ja tenim les claus d’accés als llibres virtuals (del que hi ha fet).

Estudiar amb portàtil a secundària (3)

La Vanguardia - Kap Digital

La Vanguardia - Kap Digital

La professió periodística és un animal de costums, cada any per aquestes dates es fan entrevistes a nens i nenes a les portes de les escoles, es cerquen els que més ploren i es mostren opinions expertes de metges sobre el pes que els infants han de portar a la motxilla i els efectes nocius que això te per l’esquena.

L’aparició dels portàtils a les motxilles ha descarregat de molt de pes les espatlles dels nois i noies, però no ha canviat l’inercial preocupació de la premsa per les esquenes, ara es revisen les postures recargolades que els adolescents adopten asseguts davant dels llibres digitals amb la variant de que en dos dies, diuen, “tots hauran de portar ulleres”. Val ha dir que a casa la frase de “Jan, encén el llum i posat bé a la cadira que et quedaràs geperut!” la usàvem quan feia servir llibres analògics (mare de déu quines postures!) i la seguim amortitzant ara amb els llibres digitals.

Per un altra banda, l’aparició de l’ordinador portàtil ha tingut (el tenim des de finals de maig) l’efecte col·lateral de canviar les dinàmiques digitals de la família (ara hi han 3 ordinadors per a quatre persones) i com diu la Najat El Hachmi a El Periodico, el meu fill és feliç perquè “per fi tinc un ordinador per a mi sol” Així que l’equilibri del poder domèstic ha passat de tenir controlada la contrasenya del PC, a tenir controlada la contrasenya del router.

I el que és positivament sorprenent és l’enorme curiositat i capacitat d’aprenentatge que manifesten sobre la cosa digital, dominar “els secrets” del sistema operatiu és un repte (se’n diu “aprendre a superar les prohibicions) i també sobre programes de producció: em va demanar un programa d’edició d’imatges (“el Gimp és massa enrevessat” em va dir) li vaig suggerir el PaintNet que ara domina perfectament i li permet treballar les imatges que necessita per al seu bloc.

Així que benvinguts a l’era digital domèstica.

Estudiar amb portàtil a secundària (2)

On poso l'ordinador?

On poso l'ordinador?

Ahir vaig assistir a la segona reunió sobre el tema a l’IES Martí Dot, on estudia el Jan. La reunió va ser breu i pràcticament sense preguntes (suposo que la immensa calor que feia a la sala va ajudar a escurçar-la). Aquest cop ja havia la proporció habitual de mares.

A diferencia de l’anterior reunió, en aquest cas haig de dir que en vaig sortir més confiat en que s’estan fen les coses bé, una mica precipitadament, però bé. La directora ens va donar a conèixer els següents punts:

  • L’Institut te totes les instal·lacions a punt, les pissarres digitals, les connexions a la xarxa i les instal.lacions elèctriques estan ja enllestides i a punt per al seu ús. Si més no, falten per arribar els ordinador de primer.
  • S’ha organitzat una comissió de mestres, un per curs, encarregat de vetllar per al correcte funcionament del nou sistema (ordinadors que no funcionen, incidències…) Aquest equip sembla que farà la funció “d’estirar” el procés. L’equip de mestres de l’institut ha treballat de valent (formacions, moltes reunions de treball…)
  • S’han previst mecanismes de major control en l’accés a les aules per tal d’evitar els robatoris d’equips (que venen marcats amb una clau d’identificació). S’ això passa fora de l’escola el problema és de les famílies. Hi ha garantia per cobrir les avaries i defectes de les màquines.
  • Els continguts digitals s’han pactat amb l’Editorial Teide que serà la proveïdora d’enguany. Aquests continguts tenen un cost de 30€ per alumne que coincideix amb l’aportació que el Departament d’Educació fa. Per tant no haurà cost per a les famílies.
  • La plataforma virtual on s’hostatjarà tot això serà la de la Generalitat i tindrà un cost de 5€ per alumne. També coincideix amb l’ajut d’Educació i no ho haurem de pagar res.
  • Aquesta plataforma no estarà disponible per avui, dia d’inici de les classes, sinó que pot tardar encara uns dies. Mentre, els mestres tenen preparats estratègies i continguts alternatius per anar treballant. En uns dies els nois i noies rebran les claus d’accés i per fi podrem veure aquests famosos continguts digitals.
  • Els nois i noies, rebran tot un seguit d’indicacions i normés per assegurar el correcte funcionament (els ordinador són instruments de treball i no s’hi poden instal·lar programes no aprovats). Aquestes normes seran compartides per escrit amb les famílies.
  • El funcionament serà mixt, hi ha coses que es faran digitalment i d’altres analògicament. Si més no tots els continguts didàctics seran digitals.

En l’apartat de preguntes (sols n’hi van haver tres, la calor era intensa). Recordo dues com a molt pertinents:

  • Quins instruments de control parental hi han establerts? No es va respondre, però va haver-hi el compromís de fer-ho per escrit.
  • El sistema obliga a tenir a casa connexió a la xarxa. Què passa quan una família no pot?. Les connexions en aquest país son cares i dolentes i això pot ser un factor de discriminació.

Així que ja hi estem ficats, ara veurem com evoluciona tot, però d’entrada no te mala pinta i com em deia un pare mentre esperàvem el començament de la reunió, no se si és millor fer-ho per fases, poc a poc, o bé seguir un procés més ràpid, intens i aparentment més conflictiu.

Vies Verdes

Vies Verdes de Catalunya

Vies Verdes de Catalunya

A mitjans d’aquest mes el Jan i jo hem fet la Via Verda que uneix Olot amb Sant Feliu de Guíxols, un total de 109 quilòmetres en dos etapes, fent nit a Anglès. És la segona via que faig amb el Jan, al 2007 ja varem fer la del sud, la que uneix Valljunquera, al Matarranya, amb Tortosa, ens quedarem a Flix i férem uns 76 quilòmetres, amb nit a Horta de Sant Joan, tot per una magnifica i esplendorosa Via Verda, farcida de túnels i viaductes i que no entrava mai en cap nucli urbà (Vies de Val de Zafán + Terra Alta + Vall d’Ebre).

La d’enguany ha estat més llarga i menys natural, els paratges per on passava són una barreja de bosc i correus amb trams urbans. De fet són dues vies unides a Girona, primer la Carrilet 1 que arrenca d’Olot i arriba fins a Girona, d’un 54 km (de fet 10 més pels desviaments de les obres entre Anglès i Bescanó). És una via fàcil, llevat el tram de Olot al Coll d’en Bas, que te algunes rampes fortes, una mica abans del coll.

Els trams de Sant Feliu de Pallerols, les Planes d’Hostoles, Amer, la Cellera són molt agradables i amb un lleu descens. Fins Anglès, (on férem nit) tot perfecte, encara que s’haurien de millorar algunes indicacions i condicionar alguns trams (Coll d’en Bas).

D’Anglès a Bescanó hi ha uns 10 km, que foren 20 per la immensa volta muntanya amunt que fa la via per eludir les obres (acaben a finals d’any). Penso que ho podien haver resolt millor. Totes les estacions obertes i condicionades (informació, aigua, serveis…).

A Girona comença la segona part, la via Carrilet 2. Val ha dir que passar Girona és complex ja que està poc senyalitzat i és perdedor. Aquesta segona part segueix la mateixa tònica, trams ben condicionats que travessen camps de conreu, amb l’únic punt negre al terme de Cassà de la Selva on la via és un desastre: deficientment segregada, creua un polígon industrial interminable, has de pujar i baixar voreres, esquivar vehicles i on l’únic que està bé són els 100 metres d’abans i després de l’estació. De pena.

És a partir de Llagostera on la via recupera el nom de verda, creuant les Gavarres en una llarguíssima i agradable baixada fins a Santa Cristina d’Aro. El tram final, al entrar a Sant Feliu de Guíxols torna a estar força abandonat, finalitzant la via en un parc brut i deixat. Nosaltres anem de pet a la platja, per treure’ns amb una bona remullada la suor i el cansament.

El primer dia varem deixar el cotxe a Girona i nosaltres i bicicletes en bus fina a Olot. El segon dia varem fer el mateix des de Sant Feliu de Guíxols fins a Girona. Cal esmentar molt positivament el servei de la línia de busos de la Teisa, que dona totes les  facilitats per carregar les bicis al maleter i que disposa d’uns conductor força amables i atens.

Menjant mores prop de Llagostera

Menjant mores prop de Llagostera

Fent via, prop de Sant Feliu de Pallerols

Fent via, prop de Sant Feliu de Pallerols

Recta i obrivòla. Una delicia.

Recta i ombrívola. Una delícia.

Estació d'Amer

Estació d'Amer

Estació en perill a Bescanó

Estació en perill a Bescanó

Reposant, entre Bescanó i Salt

Reposant, entre Bescanó i Salt

Estació de Quart

Estació de Quart

Lluínt mitjons irlandesos

Lluint mitjons irlandesos

Menjant mores prop de Llagostera

Menjant mores prop de Llagostera

Estació de Castell d'Aro

Estació de Castell d'Aro

Teatre al IES Martí Dot

1. La bella dorment

1. La Bella Dorment

2. Aladin

2. Aladin

Representacions del dia 22 de juny

3. Pocahontas

3. Pocahontas

4. La sireneta

4. La Sireneta

5. Blancaneus

5. Blancaneus

6. Jasmin i la Bella

6. Jasmin i la Bella

7. La caputxeta vermella

7. La Caputxeta Vermella

8. Alicia

8. Alícia

[Representacions del grup de teatre el dia 22 de juny]

Estudiar amb portàtil a secundària (1)

Lectura digital

Lectura digital

Ahir vaig assistir a la reunió del IES Martí Dot, on estudia el meu fill, convocada per informar als pares i mares alumnes de primer i segon d’enguany,  sobre el pla d’informatització de l’ensenyament, la substitució dels llibre en paper per llibres virtuals i la distribució a tots els alumnes de mini-portatils.

D’entrada una primera observació: normalment les reunions de pares i mares són més de mares que de pares, ho sé perquè per logística familiar sempre vaig jo a aquestes reunions (tenim un bon dèficit de conciliació a casa). La d’avui era a l’inrevés havia força més pares que mares així que sembla que la informàtica serà cosa de pares també a l’escola.

La segona és que, tot plegat sembla poc consistent, que ens trobarem uns mestres analògics amb uns recursos digitals a l’aula, front d’uns alumnes que encara no saben què són. No estem davant d’una generació de nadius digitals sinó més aviat d’una generació òrfes digitals. Com diu el Genís Roca, “creixen a la xarxa sense els seus pares” i a mi em sembla que també creixeran sense els seus mestres.

Matiso perquè de segur que hi ha mestres molt ben preparats, mestres 2.0 amb capacitats per ensenyar als alumnes a treure profit de la nova realitat tecnològica, transmetent els nous coneixements però també els nous valors associats al context. Però diria que, ara per ara,  aquest sector encara no és gaire majoritari.

En tercer lloc, el preu 150€, més uns 40-50€ anuals en llicencies a les editorials i a Microsoft. Puc entendre el peatge de les editorials però no el de Microsoft. Ens han dit que els mini-portàtils seran duals, amb instal.lacions de Windows i de Linkat. No se que pagarà la Generalitat a Microsoft, però penso que això ens ho podríem estalviar i dedicar aquest diners a les editorials, per exemple.

Els ordinadors sembla que vindran “congelats” és a dir que recuperaran la configuració inicial cada cop que s’engeguin, però penso que no tenim prou calibrada la capacitat d’inventiva dels adolescents per trobar aplicacions alternatives a la màquina i que aviat haurà a Internet fòrums de “com tunejar el mini”. I també fòrums de pares desesperats.

A la reunió van sortir els tòpics i les preocupacions: “les màquines són massa petites i se’ls cansarà la vista”, “quantes hores han d’estar amb l’ordinador a casa” (ai, Toni Sala!), “no puc pagar-ho” (de fet tot sumat és un estalvi respecte als llibres, però haurà ajudes públiques). La pèrdua/robatori de la màquina ens va ocupar una bona estona (quedant clar que el marró serà pels pares, com sempre) i la seguretat una estona més (l’escola disposa de sistemes de recuperació).

Haig de dir que vaig sortir intranquil, tinc la sensació de que tot plegat és massa precipitat, que el procés està centrat massa en la màquina i que el proper curs ens trobarem amb més dificultats que avantatges. I seguirem en mans de les editorials.